Antonio Saura

Amb l’aparició en 1948 del grup Dau al Set i els posteriors Equipo 57, El Paso i Grupo Parpalló, introductors i protagonistes de l’informalisme, es produeix la renovació de l’art espanyol. Des dels seus inicis, aquesta tendència abstracta renovadora va estar present en l’IVAM conformant una línia d’investigació a través de les seues exposicions, les publicacions derivades i la seua col·lecció, tal com ho està l’art pop o les Avantguardes històriques de principis de segle XX. Antonio Saura (Osca, 1930 – Conca, 1998) funda El Paso al costat de Millares, Canogar i Feito, influït llavors per De Kooning, Pollock o Kline. No obstant això, cada vegada més, el seu treball va trobant una personalitat pròpia que beu de la tradició pictòrica espanyola (sobretot Goya i Velázquez), carregant-la amb una expressió feroç i reduint la seua paleta al negre, el roig i el blanc. Aquesta economia de colors reafirma l’expressivitat dels seus traços i formes.

L’exposició realitzada en l’IVAM, organitzada en col·laboració amb el Musée d’Art et Histoire de Ginebra, mostrava un Saura considerat ja internacionalment com un dels majors exponents de l’informalisme. Aquesta mostra concentrava les seues pintures en quatre grans temes: Dones, centrat en un repertori vinculat a la feminitat a través de composicions compactes i arabescos; Multituds que parteix de les referències a Goya i Ensor per a presentar-les com a grans teixits cel·lulars, formant conjunts; Crucifixions, l’origen de les quals és la Crucifixió de Crist i les passions de Sant Bartolomé i Sant Sebastià, i Gossos de Goya (retrats imaginaris), que prenen el magnífic quadre de Goya per a representar idees com a «sorgiment», «naixement» o «aparició».