Antes del arte

Antes del arte va agrupar una sèrie d’arestes que a la fi dels seixanta van obrir una línia d’investigació plàstica d’orientació fonamentalment geomètrica, entorn de les propostes del crític Vicent Aguilera i Cerni, que plantejava una reflexió sobre el signe en l’era de la ciència i de la tècnica. Com a hipòtesi, experiència o proposta metodològica, la mostra va proposar una combinació de base científica i vocació constructiva, cinètica i òptica inspirada en la Bauhaus i en la psicologia de la Gestalt. En el seu desplegament teòric censuraven la teatralitat, els interessos mercantils encoberts i l’autoengany de situar-se “abans de l’art” per a rastrejar el camí que anava de la ciència a l’art.

L’exposició va mostrar al voltant de 60 obres representatives del treball de creació d’una relació d’artistes que compartien vocabularis i referències, com les matemàtiques, la física o la cibernètica. La selecció d’artistes arreplegava treballs d’Eusebio Sempere, Elena Asins, Soledad Sevilla, Javier Calvo, Francisco Sobrino, Joaquín Michavila, Ángel Duarte, Abel Martín, Equip 57, Jordi Teixidor, Ramón de Soto, José Mª Yturralde i el compositor Francisco Llácer. Una selecció d’artistes i obres que, com va escriure Aguilera Cerni en el catàleg, “rastrejava el camí que va de la ciència a l’art, abordant els comportaments, processos, fenòmens, estructures, formulacions, etc, que es troben en la mateixa base de la fenomenologia artística, però limitant tals exemples a la seua connexió amb la ciència”. El marc teòric es va arreplegar en un catàleg amb la documentació de l’obra exposada, a través d’una selecció d’escrits de Vicent Aguilera i Cerni i un text de José Garnería, que com a curador de la proposta feia un recorregut per la producció de cadascun dels artistes.