Alberto Greco

Les pulsions vitals dels creadors i creadores del segle XX han alimentat la seua producció artística fins a confondre les unes amb les altres. La importància de la quotidianitat i dels actes en aparença banals han conformat gran part dels avanços estètics de l’art contemporani. L’exposició d’Alberto Greco (Buenos Aires, 1931 – Barcelona, 1965) va arreplegar una quantitat important d’obres realitzades entre 1954 i 1965, algunes de les quals havien romàs inèdites fins a aquell moment, que van plasmar la personalitat d’aquest artista difícil de classificar.

Greco va escriure llibres com a Fiesta (Festa, 1950) o Besos Brujos (Petons Bruixots, 1965) el manuscrit dels quals es va exposar ací per primera vegada; va realitzar dibuixos descarnats i pintures informalistes fins al punt de ser considerat «el Pollock llatinoamericà» després d’una mostra en Sâo Paulo en 1958; es va inventar un tipus d’obra nova, els Vivo-Ditos, que consistia a estampar la seua signatura en persones, objectes o situacions diverses i registrar-los fotogràficament; va generar els Manifiestos-Rollos, rotllos de paper de més de 50 metres de llarg realitzats en 1963, a l’estil del rotllo original de la novel·la de Jack Kerouac On the road (1957). Els Vivo- Ditos i els manifestos van ocupar un lloc principal en aquesta mostra.

L’esperit inquiet de Greco el va portar a viure en nombroses ciutats, on va contactar sempre amb l’escena artística més contemporània. A Buenos Aires va participar en la fundació del Moviment Informalista Argentí i a Roma, al costat de Carmelo Bene, va realitzar el muntatge de la irreverent obra teatral Cristo 63 (Crist 63), que el va obligar a eixir precipitadament d’Itàlia. El seu caràcter intens i sempre innovador, la vinculació de les seues obres amb la literatura i l’autobiografia el converteix en un autor netament contemporani. Després d’un tempestuós estiu a Eivissa, es va suïcidar a Barcelona en 1965