ÁNGELES MARCO
Valencia, (Espanya) 1924 –Valencia,(Espanya) 2008   

Realitza la seua formació artística a l´escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on posteriorment exercirà la docència entre 1977 i 1987, després del seu pas com a professora a l´Escola de Ceràmica de Manises. El 1969 obté una beca per ampliar estudis a l´Academia delle Belle Arti de Carrara, on efectua estudis sobre el marbre, i des d´aleshores viatja per diversos països europeus (Itàlia el 1971, França, Alemanya i Suïssa el 1972). Des de 1973 organitza el seu treball en series en una línea próxima al postminimalisme, en què fa una reflexión sobre la diferencia, la pèrdua del centre, les connexions de les formes amb l´espai de l´experiència i la simbología dels materials. Entre 1980 i 1986 realitza les series Espacios ambiguos (Espais ambigús) i Entre lo real y lo ilusório (Entre el real i l´il.lusori), mostrades a la Galería Montenegro de Madrid, títols on es demarquen els elements que serán essencials en la seua obra. El 1988 rep el premi Alfons Roig de la Diputació Provincial de València. Entre 1987 i 1989 realitza les series Tránsito (Trànsit) i Salto al vacío (Salt al buit), les quals seran continuades anys més tard en Suplemento al vacío (Suplement al buit), el 1996-98, amb una estrategia de sobreseriació i revisió del seu programa. En aquestes series Marco reflexiona sobre la transitorietat i el vertigen, associats a una posició existencialista, d´incertesa i angoixa, reforçada per l´ús dels materials, cautxú i ferro, on explora les seues qualitats esteticoformals. Amb un parèntesi en què realitza la serie Present-Instante (Present-Instant), de 1991-92, on treballa sobre el temps i empra la vídeo-performance, entre els anys 1990 i 1996 desenvolupa les series Suplemento (Suplement) i Suplemento entre (Suplement entre), on enllaça una experiencia del text basada en la idea derridiana de suplement (tot allò que és afegit), tot qüestionant la comunicación a través de la copia, l´hermetisme o inaccessibilitat del contingut, amb una experiencia d´allò visual, per a la qual cosa utilitza una idea de laboratorio fotogràfic o cambra fosca, on la llum juga un paper primordial en el procés de revelació. Durant els anys noranta desenvolupa diverses intervencions en espais públics i el 1998 l´IVAM realitza una gran retrospectiva de la seua obra.