Lee Krasner

Nueva York, EE.UU., 1908 - Nueva York, EE.UU., 1984

Autor

LEE KRASNER
Nova York,(USA) 1908 – Nova York (USA)1984   

La seua formació artística arranca el 1926, passant per la Women’s Art School of The Cooper Union (1926-29), on rebrà els seus primers encàrrecs com a il.lustradora, l´Art Students League (1928) i la National Academy of Design (1928-1932). El1934 entra en el Public Works of Art Project (PWAP), i l'any següent és assignada a la divisió de murals, en la qual roman fins l´any1943. En aquests primers anys, gràcies a les influències de Cézanne i Matisse, i a través d´Arshile Gorky, la seua obra s'enriqueix amb elements mironians i escenografies pròximes a la plàstica metafísica de De Chirico.

El seu ingrés el 1937 a l'Escola d'Hans Hofmann l´introdueix en els llenguatges abstractes –cubisme analític, neoplasticismo-, que la duen a adherir-se al grup American Abstract Artists el 1939. No obstant això, la seua primera creació estrictament abstracta, firmada el 1940, remet directament a Picasso. Aquesta estètica li permet participar en la col.lectiva French and American Painting, celebrada a Nova York el 1942, i de la qual arranca la seua relació amb Jackson Pollock. La promoció de l'obra d'aquest centrarà el seu treball durant els anys de la guerra, amb excepció dels collages de propaganda realitzats per al War Service Project. La seua àmplia sèrie Little images (Petites imatges), de 1946-53, suposa la seua tornada a la pintura, plenament integrada en els patrons estètics i estilístics de l'expressionisme abstracte, lligams que reforça amb algunes experimentacions de principi dels cinquanta –automatisme, grans àrees monocromes-, prèvies a una àmplia fase de producció de collages de gran dimensió que arranca el 1953, i que formaran el gros de la seua primera exposició individual, celebrada a l´Stable Gallery de Nova York el 1955. Encara que la mort de Pollock l'arrossega a una obra ombrívola, dramàtica i de grans dimensions, al principi dels seixanta, i després de restablir-se d'una greu malaltia, recupera la seua vessant més colorista, amb la qual es presenta per primera vegada a Europa a la Whitechapel Gallery de Londres el 1965.

Durant els setanta, la historiografia la situa en un lloc de privilegi dins la pintura nort-americana, com ho demostra la seua significativa presència en la gran exposició Abstract Expressionism: The Formative Years del Whitney Museum el 1978, preludi de la retrospectiva que celebra el MoMA el 1984, poc després de la seua mort.