JULIO GONZÁLEZ
Barcelona,(Espanya) 1876- Arcueil (França), 1942

Pertanyent a una familia d´orfebres i artesans del ferro forjat, Julio González era el menor de quatre germans amb els quals va treballar en el prestigiós taller familiar de Barcelona. Julio i Joan, iniciats en el treball del metal per son pare, Concordi, obtingueren importants reconeixements amb les seues joies en les exposicions d´arts aplicades de Barcelona i de Chicago el 1892. Els dos assistien a classes de dibuix a l´Escola de Belles Arts i freqüentaven el cercle d´Els Quatre Gats, en el qual es reunien Nonell, Picasso, Casas, Rusiñol, Torres-Garcia i uns altres representants del modernisme. Després d´una vista a Madrid al museu del Prado i un primer viatge a París, Julio González decideix dedicar-se a la pintura, i el 1900 la familia, després de la mort del pare, s´estableix a la capital francesa. Julio hi troba de nou Picasso i estableix relació amb els artistes espanyols i amb Max Jacob, Maurice Raynal, Varèse i, més tard, Modigliani i Brâncusi. La mort del seu germà Joan, el 1908, suposa un període d´intens dolor i reclusió, pero el 1910 comença les seues màscares repussades en metal. Durant la Primera Guerra Mundial viu a París, i des d´aleshores participa amb assiduïtat al Salon des Indépendats. El 1918 entra en la compañía La Soudure Autogène Française, on aprén la soldadura autògena i realiza un primer assaig amb un petit Crist en ferro. La seua actvitat expositiva continua durant uns anys i manté la seua múltiple ocupació como a orfebre, dibuixant, pintor i escultor, encara que a partir de 1927 la seua escultura comença a adquirir protagonisme, realitzant obres en ferro retallat i forjat que sotmeten la seua figuració anterior a un procés d´estilització i abstracció progressiu. El 1931 Picasso sol.licita la seua ajuda per a realizar el monument a Apollinaire que li havien encarregat. Julio González introdueix Picasso en els procediments de la soldadura autógena per a crear acoblaments metal.lics a base de varetes, xapes i diversos objectes que generen peces basades en l´absència de massa sòlida i en el principi de l´escultura construida. D´aquesta col.laboració el dos artistas es beneficiaran, però per a González suposarà la dedicació definitiva a l´escultura, abandonant la pintura i l´orfebreria. Encara que mai no va a arribar a l´abstracció total i fins i tot va a tractar l´art abstracte, el 1934 els artistas d´Abstraction-Création el reconeguen como a abstracte pel radicalisme de les seues propostes. Això no obstant, la seua escultura de plans i línies en l´espai derivarà en anys posterior a una recuperació del volum i la forma. El 1937 participa amb una Maternité (Maternitat) -més tard anomenada Montserrat- per al pavelló espanyol de l´Exposició Universal de París, encara que continua investigant les possibilitats de l´estilització en els seus “homes cactus”. Poc després de declarada la Segona Guerra Mundial, González abandona París, on tornarà el 1941. El 27 de març de l´any següent mor a sa casa d´Arcueil.