JOSEP RENAU BERENGUER
Valencia 1907 - Berlín 1982

Va nàixer a Valéncia el 17 de maig de 1907, fill de José Renau Montoro, restaurador, pintor i acadèmic professor de l'Escola de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia. Ho va fer a partir d'unes concepcions pictòriques arcaiques i provincianas, encara que en una sòlida formació tècnica i un dens coneiximent de l'història de l'art. En setembre de 1925, el seu pare ho va matricular en l'Escola de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia. Renau va reaccionar en virulència contra la acartonada ensenyança que li impartien, va ser expulsat de l'escola temporalment.

Posteriorment va compatibilisar el treball litogràfic inculcat pel seu pare en els estudis de Belles arts, i en 1927, va conseguir graduar-se brillantemente. Es va unir a un grup de anti-sorollistas: els germans Ballester, Vilaseca, Tonico i Manuela (esta última es convertiria en la seua dòna en 1932), entre uns altres. La seua etapa post-sorollista és, per tant, breu i comprén a penes els seus primerizos anys d'aprenentage, fins a 1925, atestada per uns pocs cuadros naturalistes: Retrat de Gloria (1922).

A partir de 1925 i fins a 1929, el jove Renau va adoptar el pseudónim de Renau Beger, entrant de ple en la modernitat Art Déco que dominava l'ilustració valenciana durant els anys vint que es basava en els estilemas vanguardistes fauvistas, cubistes i futurista més decoratius. Renau es decantarà, a través de les empreses litogràfiques, pel disseny gràfic, el cartelismo i la publicitat comercial.
Renau va exposar per primera volta en el Círcul de Belles arts de Madrid (1928), conseguint un clamoroso èxit. La seua sensibilitat colorista, els seus temes frívols i cosmopolites, la seua modernitat bella, selecta i intranscendent varen causar furor. Va rebre els parabienes de l'èlit madrilenya.

De juny de 1929 establix el seu primer panflet de protesta contra l'academicisme valencià, i poc després comença a colaborar en les publicacions nacionalistes valencianes i en el grup renovador de la Sala Blava.

En 1930 Renau influït pels surrealista, a la parell que conecta en els moviments insurreccionales anarquistes valencians i practica ya els seus primers fotomontajes baix l'influència de Max Ernst, es comprén en l'estil art déco. Per una altra part, és un artista que està conectant en la vanguarda surrealista i realitza pintures i fotomontajes deutors d´aquesta corrent artística.

En 1931, descobrirà els texts canònics marxistes, després de la qual cosa s'afiliarà al Partit Comunista d'Espanya. Entre 1932 i 1936, incorpora lo més alvançat de les arts plàstiques revolucionàries de la seua época lligades al món gràfic, i al servici de la revolució comunista. Ademes va ser profesor de dibuix a l´escola de San Carles durant eses feches. Este periodo s'obri en les colaboracions de *Renau en dos revistes; l'anarquista, Estudis, i la anarcosindicalista Orto. Les dues publicades a Valéncia.

Són fotomontajes de contingut agit-prop (agitació i propaganda) en blanc i negre i en una evident severitat revolucionària. En març de 1934 Renau mamprén un nou camí, les séries de fotomontajes en color.

En gener de 1935 Renau funda la revista marxista “Nova Cultura” i va ser co-director junt a Max Aub des de 1936 del periódic “Verdad” organ públic de unió dels partits socialistes i comunistes. encarregant-se de la co-direcció, del disseny gràfic. Inicia en ella la publicació de la serie Testics Negres dels nostres temps. Quan esclata la Guerra Civil, Renau és nomenat, en 29 d'edat, director general de Belles arts del Ministeri de Cultura. En Madrid. Renau imprimeix un fort dinamisme a la Direcció general, centrant-se davant tot en les tasques del patrimoni històric-artístic, en el trasllat dels fondos del Museu del Prat a Valéncia.

A principis de 1937, va publicar el seu célebre text Funció social del cartell publicitari. Es converteix en un dels principals cartelistes de l'Espanya republicana. Influenciat pel postdadaísmo i de la russa constructivista, en certs tocs provinents del realisme socialista o de la publicitat comercial. Destaquen els cartells: El Comissari, nervi del nostre exèrcit popular.
En abril de 1938, Renau va cessar com a director general de Belles arts. Poc després se li va encarregar la direcció de la Propaganda Gràfica del Comisariat General de l'Estat Major Central, en el grau de Comissari de Batalló, càrrec en el que cessaria en gener de 1939.

Va fer els cartells de tipo constructivista destinats a ilustrar Els tretze punts de Negrín (1938) per a la Fira Internacional de Nova York. En febrer de 1939, Renau va partir a l'exili i en juny es va instalar en Ciutat de Mèxic. Entre 1939 i 1950, comença la seua primera etapa mexicana. Es bifurca en el cultiu de dos gèneres distints. Per un costat, la pintura mural, seguint-les ensenyances de Siqueiros i de Diego Rivera. Per un altra, el disseny gràfic, davant portades de revistes i llibres, cartells de cine i publicitat comercial. A mità de juliol, va participar en el mural: Retrat de la burguesia en la Sèu del Sindicat Mexicà d'Electricistes. En març de 1940, va publicar la seua primera portada en la revista Futur. Poc després, rebrà galardons com el primer Premi del United Hemisphere International Poster Competition del Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York (1942), el Primer Premi del Concurs de Cartells de l'ONU (1946) entre altres premis.

En 1946 l'empresari de la construcció Manuel Suárez li va encarregar un mural per a un dels salons del Casino de la Selva, en Cuernavaca. Després de terminar el mural de Cuernavaca, Renau va fundar en 1950 el taller publicitari de disseny gràfic Estudie imatge, publicitat plàstica. En això dona inici la seua segona etapa mexicana, caracteritzada per una massiva producció de cartells de cine, i él va iniciar de la seua obra mestra, la série de fotomontajes The American Way of Life. A finals de 1957, Renau no ve clar el seu futur artístic en Mèxic. Aixina que, en 1958, Renau es va traslladar al Berlín. Treballà de dissenyador gràfic en films i pintor de murals. La principal activitat artística de Renau entre 1958 i 1961 va girar entorn a la “Deutscher Fernsehfunk” (Televisió Alemanya) de la RDA, per a la qual va fer huit films gràfics animats.

En 1961, Renau publica en la revista: “Eulenspiegel” alguns lluents fotomontajes. Este mateix any publica el llibre: “Fata Morgana USA”, a on apareixerà bona part de la seua obra mestra, la série de fotomontajes “The American Way of Life”. Les pintures murals de Renau en la RDA poden dividir-se en dos etapes. La primera, de 1959 a 1966, és una época de tanteig i d'elaboració d'obres menors. La segona, de 1967 a 1980, és la verdadera época muralista del Renau berlinés.

De 1967 a 1974 va treballar per a l'Assessoria per a les Arts Plàstiques i Arquitectòniques de Trobe” Neustadt” a on li varen encarregar decorar en pintures murals el Centre per a la Formació de l'Indústria Ceràmica. Després de molts problemes va conseguir terminar, junt en Karl Rix, Ernest, Reuter i Marta Hoffmann. El mural està compost per tres enormes murals ceràmics: “La marcha de la joventut cap al futur”, “El domini de la naturaletza per l'home” i “Unitat de la classe treballadora i fundació de la RDA”.

En 1974, Renau va alcançar el màxim reconeiximent artístic en la RDA. Cap a 1975, Renau s'allunta de la promoció exclusiva de l'art compromés per a defendre la tesis de la funcionalitat social de l'objecte artístic. Renau va tornar a ser reconegut en Espanya per la seua participació, en 1976, en el Pabelló Espanyol de la 37.ª Biennale di Venezia on va exposar la série: “The American Way of Life”, a on critica la sociològica i política dels Estats Units dels anys cinquanta i seixanta.

Eixe mateix any torna a Espanya, per a participar en la Primera Mostra d’Art Actual del País Valencià en Morella. A partir de llavors va viure a cavall entre el Berlín comunista i l'Espanya post-franquista.

Renau va obtindré el reconeiximent públic com a gran artiste espanyol en maig de 1978. Va compartir espai en Joan Miró i Josep Lluís Sert. Un més després va anunciar en Valéncia la donació de tota la seua obra a València. Açò va ser producte de lo que sería la Fundació Renau.

A partir de 1978-1979 i fins a 1982, es pot destacar en la plàstica de Renau dos notes característiques. La primera és davant tot un acte suprem de llibertat en un artista que sempre havia treballat d'un mode o un altre per encàrrec. Lo segon es deu a la repentina mitificación del cartell republicà de la Guerra Civil.

En 1981 Renau estaba preparant la tornada definitiva a Espanya. Anava a instalar-se en el poble valencià de Manises i montar un estudi-taller colectiu, al que va denominar “Tartull”. Renau va morir l'11 d'octubre de 1982 en el Berlín comunista i va ser enterrat a Friedrichfelde, a on reposen els restants dels combatents antifascistes.

Des de 1987 la fundació Renau ha depositat l´obra de Josep Renau en l´IVAM amb l´acord mutu de promoure l´obra d´aquest excel.lent artista.

Ficha Autor: Reïal Academia de la Història. Història Hispànica