IGNACIO PINAZO CAMARLENCH

Valencia, (Espanya) 1849 – Godella (Espanya) 1916  

Les penúries familiars l´obligaren a exercir diversos oficis, els quals a partir de 1864 compagina amb els seus estudis a l'Acadèmia de Sant Carles. No serà fins l´any 1870 quan comence a dedicar-se totalmente a la pintura, demostrant un especial inclinació cap al retrat, influenciat per les maneres en que Francisco Domingo interpreta durant aquests anys en les seues obres la tradició barroca espanyola.

Viatja pels seus propis mitjans a Itàlia en 1871 acompanyat¬ per José Miralles i l'escultor Suñol, despres que li hagueren denegat un pensionat, que, d´altra banda li concediran en 1876. En aquesta segona estada italiana, que es prolonga fins l´any 1881, defineix el seu estil: relega la pintura històrica exclusivament als compromisos derivats de la beca concedida i hi incorpora el cromatisme i la temàtica paisatgística de Fortuny i Rosales, i el tractament de les matèries i els soports pictòrics amb què els macchiaioli obtenen els seus efectes plàstics. A la seua tornada a València és nomenat president de la secció de Belles arts de l'Ateneu de la ciutat.

Entre 1884 i 1886 fa classes de colorit i composició a l'Escola de Sant Carles. Realitza diversos encàrrecs per a la decoració a la manera tiepolesca de cases, complement a la seua pintura, la qual adquireix un dinamisme cada vegada més accentuat. Nomenat acadèmic de Sant Carles en 1896, l'any següent obté, amb un retrat, una medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts que li obrí les portes de Madrid: és nomenat professor auxiliar de dibuix a l'Escola d'Arts I Oficis de Madrid i realitza retrats importants, com els d`Alfonso XIII o Romero Robledo. Abans de tornar definitivament a Godella, on des de 1885 posseeix una casa, ingressa a l'Acadèmia de Sant Fernando de Madrid (1903).