EQUIPO CRÓNICA (Rafael Solbes, Valencia, 1940-1981; Manuel Valdés, Valencia, 1942)

L'origen de l'Equip Crònica està lligat a l'exposició Espanya Lliure i al naiximent d'Estampa Popular de València, a partir dels quals sorgeix la complicitat necessària per a la constitució en 1964 d'un grup indepen¬dent, que primer va estar format per Rafael Solbes, Manuel Valdés i Joan Antoni Toledo, abandonant aquest últim l'Equip un any després. En la seua reacció contra allò subjectiu i irracional, hereu del informalisme, es decanten per una pintura que utilitza temàtiques polítiques per a reflexionar sobre la situació de l'artista modern, plantejaments coincidents amb els del grup parisenc format per Arroyo, Recalcati i Aillaud, el qual exerceix una gran influència sobre l'Equip en els seus contactes de 1965, any en que es produïx la seua primera exposició individual a la Galería La Pasarela de Sevilla. Les seues primeres sèries (1964-68) s'acosten estilísticamente al pop internacional, amb recursos compositius i temàtiques presos dels mitjans de comunicació de masses i un tractament de la imatge amb tintes planes. Entre 1968 i 1972 es produïx una evolució cap a una reflexió conscient sobre els recursos pictòrics i sobre la construcció de l'artista, en sèries on la pintura espanyola del Segle d'Or s'utilitza amb un alt valor simbòlic (La recuperació, Guernica 69 i Autopsia d'un ofici) i a una complexitat de la narrativa de les imàtges, paral.lela a la introducció de nous elements tècnics i compositius (Serie negra). Aquestes sèries son presentades a la Galeria Val i 30 de Valéncia, a Juana Mordó de Madrid i a Maeght de Barcelona. Assolida aquesta etapa de madu¬resa, l'Equip Crònica persevera en la indagació sobre la condició de la pintura, des de Retrats, natures i pai¬satges de 1972-73 fins La partida de billar, de 1976-77, a la vegada que manté el seu compromís polític El mur d`afusellament, La trama de 1976-77. Durant els primers vuitanta el grup desenvolupa quatre noves sèries en què aprofundeix en la temàtica d`àllò pictòric a Paisatges urbans, (1979), arribant el 1981 a Allò públic i allò privat, sèrie que coincideix amb la mort de Rafael Solbes i que suposa la dissolució del grup. Les seues obres s'han agrupat en diverses grans expo¬sicions: el 1974 al Musée d'Art Moder¬ne de la Ville de Paris i al Centre M-11 de Sevilla, una retrospectiva de la seua obra gràfica al Museu de Belles Arts de Bilbao en 1988 i una antològia a l´IVAM i MNCARS en 1989.