CRISTINA IGLESIAS
San Sebastián,(Espanya) 1956 

Entre 1977 i 1979 estudia dibuix i ceràmica en Barcelona, després es trasllada a Londres entre 1980 i 1982 com a alumna de la Chelsea School of Art. El 1983 participa en l'exposició: L'image de l'animal i el 1984 té lloc la seua primera exposició individual a la Galeria Còmics de Lisboa i en Madrid en la Galeria Juana de Aizpuru (1985). Les seues primeres obres mostraven contrastos entre el ciment acolorit i el ferro per a passar gradualment a adquirir un major sentit espacial i arquitectònic. En aquests anys la seua obra es presentada al Capc Musée d’art Contemporain de Bordeus (1987), al Museu de Belles arts de Màlaga i a les Galeries Còmics (1986 i 1990) i Marga Paz (1987 i 1990). Al principi dels noranta comença a treballar amb escultures semi-arquitectòniques, on es generen uns espais laberíntics i lumínics provocats per l'us d'alabastre i pels jocs entre l'escultura i el mur i entre el formigó i les formes vegetals, que són presentades a la Biennale di Venezia de 1983, on és seleccionada amb Tàpies, i a la Galerie Konrad Fischer de Düsseldorf (1994). Aquest mateix any rep l'encàrrec de realitzar un conjunt d'escultures a l'aire lliure a les illes Lofoten a Noruega, escultures que dialoguen amb el medi natural que les allotja. Els motius vegetals continuen formant part de la seua iconografia de la segona meitat de la dècada dels noranta (Sense títol. Fulles d´eucaliptus de 1994-96 i Sense títol. Bosc de bambú, de 1995-97) alhora que n´hi apareixen de nous com La gelosía (1997), mentre continua experimentant amb els materials: alabastre, metall, formigó, tapissos o cristall. També en aquests anys realitza obres en panys de metall fotoserigrafiat amb imatges de paisatges arbrats i de les maquetes per a les seues escultures. El 1996 les seues obres són exhibides a la Galeria DV de Sant Sebastià, el 1997 al Guggenheim Museum de Nova York i el 1998 al Palau de Velázquez de Madrid.