ANTONI TÀPIES
Barcelona,(Espanya) 1923- Barcelona, (Espanya) 2012
Des de 1936 practica de manera autodidacta el dibuix i la pintura, interés que consolida el 1942-43, temps en què es troba convalescent d´una malaltia. El 1944 comença estudis de dret que abandona per a dedicar-se a la pintura el 1946; les seues primeres obres són d´estil realista amb una forta càrrega expressionista. El 1948 participa en la fundació del grup Dau al Set. Fins l´any 1950 apareixen en les seues pintures, influïdes pel surrealisme, personatges i objectes en uns espais onírics que representen visions del seu món interior. Celebra la seua primera exposición individual a les Galeries Laietanes (1950). Aquest mateix any viatja a París amb una beca i realitza nombroses pintures de tema social. El 1952 és seleccionat per la Biennale di Venezia i el Carnegie Institute, el 1953 viatja a Nova York per a exposar a la Martha Jackson Gallery, la qual a més li dóna l´oportunitat de conéixer en directe l´expressionisme abstracte. Aquest any abandona la figuració narrativa i defineix el seu estil caracteritzat pel seu ús de la materia intervinguda i esquinçada, de colors ocres, negres i roigs, ordenada segon un esquema geomètric i sobre la qual se superposen objectes o signes que al.ludeixen a una iconografia recurrent de llits, portes o membres del cos. Aquests anys mostra les seues obres a Biosca (Madrid, 1953), Laietanes (1954), i a les biennals de São Paulo i Venècia, i el 1955 coneix Michel Tapié, qui l´introduirà a la Galerie Stadler, lloc on realitza la seua primera individual parisenca (1956). El 1958 té una sala espacial a la Biennale di Venezia, on es guardonat amb el premi del Carnegie Institute, i aleshores comença el seu reconeixement als Estats Units. Als seixanta exposa a París (Stadler, 1957; Maeght, 1967), als Estats Units (Martha Jackson, 1957, 1959, 1961, 1967), a la Documenta III de Kassel (1964) i ICA (1965), i el 1962 tenen lloc les seues dos primeres retrospectives (Kestner-Gesellschaft d´Hannover i Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York). El 1970 realitza nombrosos objectes-escultures mentre que a les seues obres la matéria cedeix protagonisme a la pintura, la qual amara les teles, i comencen a aparéixer els vernissos. Durant les tres darreres dècades se celebren múltiples retrospectives, com la presentada el 1980 al MEAC. Des dels vuitanta la seua pintura abandona el rigid esquema ortogonal, s´obrin cap a unes composicions més asimètriques, utilitza formes corbes i taques i recupera el gest i els suggeriments figuratius, amb els vernissos que adquireixen un gran protagonisme. El 1990 rep el Premio Príncipe de Asturias, any en què s´inaugura la Fundació Tàpies, on exposa el 1998. Va morir el 06/02/2012 a Barcelona.