Valentina Kulagina 

Obreras de choque, consolidad las brigadas de choque, adquirid conocimientos técnicos, ampliad las filas de los especialistas proletarios, 1931

(Obreres de xoc, consolideu les brigades de xoc, adquiriu coneixements tècnics, amplieu les files dels especialistes proletaris)

Valentina Kulàgina (Moscou, Rússia, 1902-1987) encarna la figura de la dona artista en la intensa producció de l’avantguarda russa entre la revolució de 1917 i la Segona Guerra Mundial, ja que participa de l’equació art i vida des de les arts gràfiques i el compromís polític per la construcció de l’univers socialista. No obstant això, l’art i la vida es van girar en contra seua. Així, malgrat la seua constant lluita artística i la defensa d’una pràctica del fotomuntatge que dissentia en alguns aspectes amb els principis marcats per Gustav Klucis i defensats pels membres del grup Octubre, del qual ella també formava part, va trobar certes reticències en la recepció dels seus cartells. A més, l’arrest i posterior afusellament de Klucis en 1938, amb qui s’havia casat en 1921, va condicionar la seua carrera posterior. Va treballar com a dis¬senyadora de fotomuntatges de l’Exposició Agrícola de la Unió Soviètica (1941), però després de la guerra va quedar exclosa de projectes oficials.

Formada com a pintora i dissenyadora gràfica al Vjutemas de Moscou entre 1920 i 1922, Kulàgina assisteix als debats plàstics i estètics que protagonitzen suprematistes, constructivistes i productivistes sobre la finalitat utilitària de les construccions, els assajos i les experimentacions amb materials, color i formes. Al seu torn, això coincideix amb la formulació definitiva d’un art de propaganda estatal en què la fotografia, la tipografia i el fotomuntatge s’erigien en els mitjans de comunicació per excel·lència amb els quals dirigir-se a una immensa població en gran mesura analfabeta. Com a dissenyadora gràfica va treballar per a IZOGIZ, l’editorial estatal consagrada a l’art, i en VOKS, la Societat per a les Relacions Culturals amb l’Estranger de la Unió Soviètica, per a la qual va fer cartells, llibres i dissenys expositius. Cal esmentar la seua participació en el Pavelló de la Unió Soviètica en la Internationale Presse-Ausstellung (Colònia, 1928), en “Fotomontage” (Berlín, 1931) i en la mostra “El cartell al servei del Pla Quinquennal” (Tretiakov, Moscou, 1932), així com, entre altres, la col·laboració amb Klucis en dispositius de propaganda urbans a Moscou, com el projecte “Avinguda dels cartells” (1932).

En el treball de Kulàgina com a dissenyadora gràfica sobreïxen dos aspectes que queden recollits en el cartell Obreres de xoc, consolideu les brigades de xoc, adquiriu coneixements tècnics, amplieu les files dels especialistes proletaris. D’una banda, el paper que reserva a la dona treballadora en les seues composicions, a la qual converteix en protagonista i situa tant en laboratoris, fàbriques o el camp com liderant manifestacions. Ella mateixa, i com també es recollia en l’agenda política de Stalin, reclamava l’accés de la dona als mateixos drets laborals que l’home i reconeixia que la dona és braç necessari en la transformació social i per a la construcció socialista en igualtat de condicions. Referent a això, destaquen els projectes de cartell que va elaborar per al Dia Internacional de la Dona Treballadora de 1930 i 1931.

D’altra banda, la seua pràctica del fotomuntatge es caracteritza per una defensa del treball manual i del dibuix, davant de la construcció de la imatge/missatge dominada pel factor fotogràfic, com sostenia Klucis. En el seu cas, la incorporació de fotografies passava a un pla secundari o quedaven remarcades per capes de color. No obstant això, en aquest context de pressió per part del seu marit per la necessitat d’una propaganda eficient, en aquest cartell Kulàgina sembla conjugar ambdues vies. Així, s’hi reconeixen alguns dels recursos definits o emprats per Klucis, com la inclusió de l’eslògan textual i la repetició de figures extretes de fotografies i disposades al seu torn en ventall, que en aquest cas tracen dues el·lipsis: les dones científiques del laboratori descriuen una corba interior i les dones de les fàbriques, cobertes amb mocador roig, es disposen en la corba exterior. Totes exerceixen un treball que exigeix concentració, coneixement i precisió. També recorre al material fotogràfic per a construir l’escenari d’aquest missatge: fàbriques, grues i infraestructures industrials. La marca de Kulàgina s’aprecia en la intervenció de les fotografies: pintant sobre els caps l’atribut de la dona revolucionària, iconografia que s’havia configurat i difós des de la propaganda, ressaltant els aspectes constructius mitjançant l’entramat de línies del fons o concedint el protagonisme a la força femenina en cobrir de blau el braç de l’obrera del primer pla.

Aquest cartell probablement el va fer en la segona meitat de l’any 1931, després de l’estada de John Heartfield a Moscou entre juny i juliol, convidat per l’Oficina Internacional d’Artistes Revolucionaris, i la celebració de l’exposició individual que se li va organitzar. La visita de l’artista alemany va contribuir a un intens debat i intercanvi d’opinions, les de Klucis i Kulàgina entre altres, sobre les possibilitats i finalitats del fotomuntatge polític, així com sobre el seu origen i els seus creadors.

Bibliografia

Maria Gough, “Back in the USSR: John Heartfield, Gustavs Klucis, and the Medium of Soviet Propaganda”, New German Critique, núm. 107 (Dada and Photomontage across Borders), estiu 2009, pp. 133-183.

Margarita Tupitsyn, Gustav Klutsis and Valentina Kulagina. Photography and Montage after Constructivism, International Center for Photography, Nova York / Steidl, Göttingen, 2004.

Gustav Klucis. Retrospectiva, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid / Gerd Hatje, Stuttgart, 1991.

Rocío Robles Tardío, 50 Obras maestras 1900-1950, IVAM, València, 2019, p. 56.