Sonia Delaunay-Terk / Blaise Cendrars
La Prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France, 1913
(La prosa del Transsiberià i de la xicoteta Jehanne de França)

La Prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France és una obra que participa de la poesia, la pintura i el llibre d’artista, tot això amalgamat per les biografies dels seus dos creadors, Sonia Delaunay-Terk (Gradizhsk, Ucraïna, 1885 - París, França, 1979) i Blaise Cendrars (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 1887 - París, França, 1961), i pel relat de la seua amistat. Anunciat com “el primer llibre simultani”, l’obra es va publicar en l’editorial Éditions des Hommes Nouveaux, fundada per Cendrars l’any anterior. Des del punt de vista formal, el llibre es compon de quatre fulles pegades pels seus extrems que, desplegades, arriben a una longitud de 2 metres; al seu torn, es doblega per la meitat en el sentit vertical i es plega deu vegades en acordió, i es converteix en un llibre de petites dimensions (18 x 10,8 cm). Es completa amb una funda, decorada amb els contrastos simultanis de Delaunay-Terk.

Cendrars va conéixer el matrimoni Delaunay en 1912. El primer projecte conjunt que va desenvolupar amb Sonia Delaunay-Terk va ser Les Pâques (1912) a partir d’un poema seu i que va servir d’avançament col·laboratiu de La Prose du Transsibérien. Per a aquest segon projecte, poeta i artista van treballar conjuntament des de l’inici, com recordava ella: “Jo era russa, venia de Sant Petersburg, i Cendrars havia estat allí. El poema relata el viatge en el Transsiberià, i nosaltres creem des de la més pura espontaneïtat. Estàvem en plena modernitat, la velocitat era l’origen de tot”. En aquest moment, els Delaunay estaven formulant un nou llenguatge plàstic fundat en la representació sintètica de la naturalesa, del món físic, de la vida moderna, en què tenien cabuda les reaccions emocionals que la seua experiència i percepció propiciaven.

En el costat dret d’aquest llibre desplegable apareix com una cascada de tipografia i color el poema de Cendrars. Es tracta del relat en 445 versos d’un viatge, entre imaginat i autobiogràfic, de Moscou a Vladivostok i París. En 1900, la família de Cendrars va visitar l’Exposició Internacional de París celebrada aquest any; entre les novetats, va destacar la presentació de la línia ferroviària del Transsiberià, que travessava Rússia des de Moscou fins a Vladivostok. En 1911, el mateix Cendrars viatjava a Moscou. Per la seua banda, el treball de Delaunay-Terk, que s’estén en el costat esquerre del llibre, encara que de vegades envaeix l’espai del text, no il·lustra el poema, sinó que formula el seu equivalent visual per mitjà dels contrastos simultanis de color i de formes abstractes.

En un moment i un context en el qual començava a teoritzar-se l’art abstracte, Sonia Delaunay-Terk defensava les teories del simultaneisme i La Prose du Transsibérien es converteix en un dels seus màxims exemples. En el desenvolupament plàstic d’aquesta narració de Moscou a París, va concedir el protagonisme al color i a les formes dinàmiques sota les quals es presentava, per tal de reduir la naturalesa a la seua màxima expressió cromàtica i a la seua mínima expressió formal, sense recórrer al clarobscur o a les lleis de la perspectiva.

La idea de “llibre de viatge” s’adverteix en el seu format i les seues característiques. Com va descriure Sonia Delaunay, per la seua longitud de 2 metres pot llegir-se verticalment, per la qual cosa l’obra és un quadre que pot penjar-se; d’altra banda, és un llibre que, en plegar-se i reduir la seua grandària, ofereix l’aspecte de “llibre a la xinesa” o un mapa de carreteres. No debades, comparteix amb els llibres orientals els principis d’originalitat i unicitat, en què cada obra és tractada com si fora única i en el procés d’impressió participen conjuntament l’editor, l’artista, el gravador i l’impressor. A més, en aquests, com en La Prose du Transsibérien, no hi ha diferència conceptual o creativa entre text i imatge. A tot això se suma la forma final del llibre: un desplegable en acordió que, com els emaki (rotllo horitzontal) al Japó, es presenta com la tipologia per excel·lència per al gènere narratiu, perquè conté en si la durada i el ritme de lectura que marca el lector. I com els emaki, La Prose du Transsibérien empra fórmules de repetició que ajuden a seguir la història i identificar els personatges, en aquest cas el narrador i la xicoteta Jehanne de França. El vers “Dis, Blaise, sommes-nous bien loin de Montmartre? (Digues-me, Blaise, estem molt lluny de Montmartre?) jalona el discórrer d’aquest viatge. Sonia Delaunay també es va valdre d’esquemes repetitius: els seus traços de color s’enllaçaven els uns amb els altres per a concloure, al final del viatge, en les formes sintètiques de la Torre Eiffel i la Grande Roue.

Cendrars va emprar deu tipografies diferents, amb grandàries i colors també diversos. Tipografia i simultaneisme cromàtic treballen a l’uníson per a transmetre la idea de moviment: el del tren que travessa Rússia, però també el dinamisme, el vertigen i el ritme de la vida moderna que encarna París en les primeres dècades del segle XX, l’imaginari del qual Delaunay-Cendrars el basen en la Torre Eiffel (1889) i en la Grande Roue, la roda composta de vagons de tren que es va alçar al Camp de Mart per a l’Exposició Internacional de París de 1900. Ambdues, dos gegants de ferro, activen la vida moderna, alimentada per la velocitat, els mitjans de transport i els canvis d’escala que, entre altres factors, mostren als sentits una percepció moderna.

Bibliografia

Blaise Cendrars i Sonia Delaunay, La Prose du Transsibérien et de la Petite Jehanne de France, Fondation Martin Bodmer, Cologny / Presses Universitaires de France, París, 2011.

Maria Teresa de Freitas, Edmond Nogacki i Claude Leroy, Cendrars et les arts, Presses Universitaires de Valenciennes, Valenciennes, 2002.

Antoine Sidoti, Genèse et dossier d’une polémique: La Prose du Transsibérien et de la Petite Jehanne de France, Blaise Cendrars-Sonia Delaunay, novembre-décembre 1912-juin 1914, Lettres modernes Minard, París, 1987.

Rocío Robles Tardío, 50 Obras maestras 1900-1950, IVAM, València, 2019, p.26.