Helena Almeida. Corpus
Galeria 7. IVAM. 2017
Dos imatges em venen al cap en pensar en aquesta exposició: en la primera, una cama de l’artista està nugada amb una corda a la cama d’un home, la del seu marit, l’arquitecte Artur Rosa; en l’altra, Helena Almeida sembla aguaitar des d’una finestra, apartant amb les mans una taca de pintura blava com si es tractara d’una cortina. Fotografies que evoquen els temes que centren el treball de l’artista portugesa: el paper de la dona, la soledat o la incomunicació. ‘Corpus’ reunia més de 50 obres d’Almeida des dels anys 60 fins al 2017, poc de temps abans de morir. Va ser una sort poder acostar-nos a València al treball d’aquesta artista, referent feminista i pionera en l’ús del seu propi cos com a obra d’art.
Ana Moure
À Punt
