Una vajilla, una premonición. Performance de Marta Fernández Cao en l’exposició ‘A mig foc’

Dins de les activitats dedicades a l’exposició A mig foc tindrà lloc la performance Una vajilla, una premonición de Marta Fernández Cao, amb la finalitat d’activar la sala d’exposicions des del cos i altres formats de producció contemporània.

Una vaixella Duralex verda clara, heretada d’una família que no és la seua, és el personatge principal d’una performance en què s’activen els processos de més d’una dècada de pràctica artística al voltant de l’aliment. Les xarxes d’afecte i els materials generats en diàleg amb diferents comunitats de dones i els seus territoris (Oaxaca, Ciudad de México, Guadalajara, La Rioja, Madrid i Traspielas) seran celebrats en un treball centrat en el text i la veu. Entendre quant ha de créixer i pot eixamplar-se el propi cos –i la pròpia veu– per a contindre totes les veus d’aquest recorregut és una de les grans recerques d’aquest projecte.

Una vajilla, una premonición va ser presentada en 2024 en el festival de performance Lazos Mecánicos II, comissariat per Iñaki Martínez Antelo en ARTIUM (Vitoria). Posteriors elaboracions de la peça han sigut presentades en les jornades de portes obertes de les residències de medi ambient del Centro de Residencias Artísticas de Matadero (Madrid) i la Bienal de Pontevedra.

Marta Fernández Calvo (Logroño, 1978) és artista visual i escriptora amb un interés especial en la relació entre les arts visuals i les cures. Doctora en Belles Arts i Premi a les Arts Riojanes en 2019, el seu treball ha format part d’exposicions com No Soul for Sale, en la Sala de Turbinas de la Tate Modern (Londres), Utopia Station, en la 53 Biennal de Venècia, i Querer parecer noche, en el Ca2M (Madrid). En 2019 va ser resident en Delfina Foundation (Londres) en el marc del programa Politics of Food. Ha col·laborat recentment amb Artium (Vitoria), Fundación Botín (Santander) i Kunsthalle Exnergasse (Viena). En 2024 va ser resident del Centro de Residencias Artísticas de Matadero (Madrid). Actualment està treballant en una revisió de la seua pràctica artística a través de l’escriptura en el marc del projecte The GOAT Polity of Literature (Canadà). Acaba de rebre el premi The GOAT Modest Award 2024 pels seus dos primers relats: Sleeping Lion i Bonsai Pine

A media lumbre, (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.

A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.