Si el meu cos esta nit parlara. El Conde de Torrefiel
En el marc d'"Un contínuum comú indefinidament llis. Projeccions sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l'IVAM"
Si el meu cos esta nit parlara és una peça ballada, una aproximació des de la pràctica escènica a l’exposició Un contínuum comú indefinidament llis, de Diana Guijarro, a l’IVAM d’Alcoi. Aquesta peça site specific de la companyia recull la invitació de la comissària a observar amb ull calidoscòpic els conceptes de temps i contemporaneïtat encriptats en els objectes que habiten aquesta mostra.
Tots i cadascun dels milions d’objectes que apareixen sobre la superfície de la terra guarden una història pròpia, tenen un relat únic, tenen alguna cosa per explicar. Tant els objectes originals com els replicats i mercantilitzats, amaguen secrets de la seva contemporaneïtat, han escoltat les llengües del seu temps, tenen una certesa arrelada a l’espai i context on van aparéixer, des de l’exclusiu i únic Guerrer de Moixent creat al segle V a.C. fins a un multiproduït Tamagotchi creat industrialment l’any 1996.
Quan afegim a aquest objecte la qualitat d’obra artística, la seua història encara es fa més complexa dins la seua fantasmagòria.
Si cosificàssem una persona, si li impedírem parlar i moure’s espontàniament, si tractàrem un cos com si fora un objecte més col·locat per articular una exposició, aquest cos es revelaria única i inevitablement a la seua pròpia imatge; un cos sense veu pròpia, que emana un imaginari, unes sinèrgies i asonàncies. Aquest cos emmudit, com si fora un enigma, conté experiències, preguntes, memòria i, en definitiva, una història. I la imatge d’aquest cos entraria en diàleg amb els espectadors que només el poden escoltar amb la mirada.