Projecció < … - OHPERA - MUET - … > i trobada amb Alejandra Riera

En el marc del programa públic Articulacions 23 – 24 i l’exposició popular, l’IVAM projectarà l’obra de l’artista franc-argentina Alejandra Riera, < … – OHPERA – MUET – … >, [fins la data del 23 de setembre del 2016], un film-documente que es pregunta « Com pot el cinema donar refugi al “sense imatge”, a la imatge latent, oblidada, inconscient, somiada?”

“<…- Ohpéra- muet -…> és una pel·lícula per al cinema, que li analitza, sense els mitjans del cinema. No és una pel·lícula sobre el parlar, sinó potser sobre la veu, i sabem que hi ha moments en els quals perdem la veu i ja això només ens diu tant. Tota la pel·lícula és un esforç per a portar a la presència, per fer “aparéixer” i lluitar contra la desaparició, contra tot procés d’eliminació de formes de vida o de percepció altres.

Composta de sis contes intercalats amb tres interludis, <… – ohpéra – muda – …>, és una pel·lícula muda-parlant que tracta de “llocs” i “llenguatges”: els que haurien de ser abandonats, els que recuperar, els que se somien, els més secrets.

Punts de suspensió, guions, cada síl·laba del nom d’esta òpera, constitueixen el fragment-nomene d’un dels sis contes que la componen: “<… – / OHP / ERA /MUD /A / – …>”.

Una òpera que no s’escriu com és habitual per a fer lloc a una “h”, eixa lletra aspirada i muda alhora que sap fer sentir la seua presència però el so de la qual a penes se sent.

“Opéra” llavors sí, però de la “h” de diverses “h”, una óhpera per a invocar al que les formes centrals de la nostra cultura no han sabut escoltar o fer lloc. La forma mateixa de la pel·lícula intenta abandonar diverses centralitats, cada conte a la seua manera. Les primeres imatges tenen lloc en un cinema en pausa, que no projecta cap imatge i és davant la pantalla rectangular i blanca de projecció on un actor sord parla en la seua llengua feta de signes. La temporalitat dels somnis o dels malsons és també la temporalitat de la pel·lícula que es tracta de muntatges i desmuntatges, de pauses que permeten donar veu a la part muda dels llocs de la Història i a les llengües singulars per a les quals sovint no hi ha lloc.

Els contes són ficcions i els tres interludis documenten.

Els textos són visibles en pancartes com al cinema mut, però no per a descriure les imatges, perquè imatges, textos i sons tenen ací la seua autonomia pròpia, i creen moments de trobada o de presa de distància. El muntatge entre imatges en moviment i pancartes-text crea un temps suplementari que ens convida a pensar, a redescobrir el ritme lent, interior del pensament sense imposar-nos res. I proposa l’estranya experiència de llegir al cinema entre imatges i textos. “Hi ha potser una doble clivella en esta pel·lícula, la d’un cinema que no viu només d’imatges i la d’una humanitat que busca un camí un poc diferent del convingut. De fet, a mesura que avança la pel·lícula, ja no distingim entre textos que cal llegir, pancartes mudes i “sense imatges” i “imatges en moviment” ja que el mut es converteix en parlant i els textos també poden tornar-se imatge, i és entre imatges *à llegir i textos *à imaginar que emergeix un lloc per a les veus a penes audibles. El teixit sonor, per part seua, perfora el rectangle frontal de la primacia de la imatge, creant densitat, mentre que la imatge remet al llenguatge dels gestos. La llengua de la pel·lícula, com les històries que compte, és portadora d’una multitud de llengües i accents. (…) La pel·lícula es va realitzar i la seua experiència va ser viscuda amb diverses complicitats. La primera és la que ens uneix des de fa diversos anys a la companyia de teatre UEINZZ que es defineix com “una comunitat de sense comunitat i per una comunitat per vindre”. UEINZZ és una companyia de teatre que ofereix “un territori escènic per a tota persona que senten el món vacil·lar”. En esta pel·lícula inacabada, el grup UEINZZ no està en el centre del film, sinó que dona cabuda i acompanya a moltes altres presències com les de: Mario Barrios pintor i hurraca de la comunitat Kolla i Iris Anaomar Santana artesana i advocada de la comunitat Charrúa i Sergina Boa Morte, estudiant de ciències socials i membre d’una associació per a la memòria dels afro-descendents a Buenos Aires, totes vivint a Buenos Aires.” A.R.

<… – ohpera – muda – … >, [fins la data del 23 de setembre del 2016]

Vistes parcials i fragments d’un film inacabat

A. RIERA amb UEINZZ
Color, 16 mm, 8 mm, HD, 2 h
Filmat a Buenos Aires i São Paulo amb la complicitat de la companyia teatral UEINZZ i a París.
Filmació en curs des de 2013 (filmat a Buenos Aires entre febrer-abril 2014 i decembre 2015).
Versió original en LSF (llengua de signes francesa), francés, espanyol, portugués. Versió subtitulada en espanyol traduïda per Myriam Martin.
Col·lecció de l’artista