Performance “Si el meu cos esta nit parlara” i visita “Més enllà de les sales. Descentrar l’objecte”

Com a tancament de l’exposició Un contínuum comú indefinidament llis. Projeccions sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l’IVAM comissariada per Diana Guijarro, plantegem una activitat doble que activarà les sales de l’IVAM Alcoi des del performàtic i des de la visita arqueològica. Ambdues propostes han estat dissenyades a partir del diàleg amb la mostra i trobades amb la curadora, que parteixen de les investigacions i mirades de les autores convidades, i sumen noves capes temporals i de lectura.

El Conde de Torrefiel amb Si el meu cos aquesta nit parlés convida a observar un cos en moviment, que narra sense parlar, i que travessant l’escenografia accidental que li proporciona l’exposició, construeix automàticament una altra imatge, una altra història possible.

Tono Vizcaíno ens farà partíceps d’un diàleg entre art contemporani i arqueologia, a través d’una visita que desbordarà la sala de l’exposició per cercar ressons i connexions amb algunes de les peces exhibides al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó.

Les activitats es duran a terme de manera consecutiva, primer la performance i, posteriorment, la visita.

Dades pràctiques i reserves
Reserves: Es realitzarà una única reserva per a les dues activitats.
Lloc d’inici: IVAM Alcoi
Lloc de finalització: Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó (el trasllat entre ambdós punts es realitzarà en grup durant el temps de l’activitat)
Preu: l´assistència a les activitats és gratuïta i requereix reserva.
Es prega puntualitat per a l’inici de les activitats.

Performance Si el meu cos aquesta nit parlara, de Conde de Torrefiel

Es tracta d’una peça ballada, una aproximació des de la pràctica escènica a l’exposició Un continuum comú indefinidament llis, de Diana Guijarro, a l’IVAM d’Alcoi. Aquesta peça site specific de la companyia recull la invitació de la comissària a observar amb ull calidoscòpic els conceptes de temps i contemporaneïtat encriptats en els objectes que habiten aquesta mostra.

Tots i cadascun dels milions d’objectes que apareixen sobre la superfície de la terra guarden una història pròpia, tenen un relat únic, tenen alguna cosa per explicar. Tant els objectes originals com els replicats i mercantilitzats, amaguen secrets de la seua contemporaneïtat, han escoltat les llengües del seu temps, tenen una certesa arrelada a l’espai i context on van aparèixer, des de l’exclusiu i únic Guerrer de Moixent creat al segle V aC. fins a un multiproduït Tamagotchi creat industrialment l’any 1996.

Quan afegim a aquest objecte la qualitat d’obra artística, la seua història encara es fa més complexa dins la seua fantasmagoria.

Si cosificàssem una persona, si li impedírem parlar i moure’s espontàniament, si tractàrem un cos com si fora un objecte més col·locat per articular una exposició, aquest cos es revelaria única i inevitablement en la seua pròpia imatge; un cos sense veu pròpia, que emana un imaginari, unes sinèrgies i asonàncies. Aquest cos emmudit, com si fora un enigma, conté experiències, preguntes, memòria i, en definitiva, una història. I la imatge d’aquest cos entraria en diàleg amb els espectadors que només el poden escoltar amb la mirada.

No és habitual veure en un museu un cos viu com a objecte a contemplar. L’espai destinat a observar cossos vius i cosificats és el teatre. El Conde de Torrefiel proposa l’observació d’un cos en moviment, que narra sense parlar i que, en travessar l’escenografia accidental que li proporciona l’exposició comissariada per Diana Guijarro, construeix automàticament una altra imatge, una altra història possible.

Visita Més enllà de les sales. Descentrar l’objecte

La visita proposa un passeig, participar d’un diàleg entre art contemporani i arqueologia, mitjançant una visita que desborda la sala de l’exposició Un contínuum comú indefinidament llis, per cercar ressons i connexions amb algunes de les peces exhibides al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó.

A partir d’una selecció de peces dels dos museus, reflexionarem juntes sobre el temps i la no-linealitat, sobre les connexions conceptuals entre pràctica artística i pràctica arqueològica, i sobre l’ús de les peces arqueològiques com a font d’inspiració en l’art contemporani.

El recorregut començarà a l’IVAM Alcoi i finalitzarà al Museu Arqueològic Municipal, i s’articularà a partir de la resignificació dels objectes i la seua potencialitat per construir-hi nous relats i imaginaris. Generarem, així, una nova capa de significats que se sume a les ja presents en les propostes expositives.

Tono Vizcaíno (València, 1985) transita entre l’arqueologia, l’antropologia i la gestió del patrimoni, amb una mirada atenta a les maneres en què la societat contemporània interactua amb el passat.

Eva Bravo (València, 1974) compagina l’arqueologia amb la gestió del patrimoni, la docència, la mediació cultural i la participació en projectes de recerca i creació artística.