Maestro Espada en concert. Cicle ‘Posar la veu’

Concerts en el hall de l'IVAM en col·laboració amb l'IVC Música

MúsicaIVAM Centre Julio González

Amb l’ànim d’abraçar la transdisciplinarietat de les arts i entendre que els museus del segle XXI són espais per a l’experimentació i la creació contemporània, entesa de manera àmplia, naix Posar la veu, un cicle de concerts que activen el hall de l’IVAM com a espai per a propostes de caràcter intimista i d’experimentació.

Fruit de la col·laboració interinstitucional amb la Subdirecció de Música de l’Institut Valencià de Cultura, s’articula esta nova proposta a la ciutat on la veu, la seua presència, la seua experimentació i innovació sonora és el centre i l’excusa que servirà per a detonar espais plurals que se centren en ella.

Maestro Espada són dos germans nascuts a Múrcia que, després de separar els seus camins —un a Barcelona i l’altre a Madrid—, troben en la fascinació comuna pel folklore de l’horta l’excusa perfecta per a donar llum a un dels projectes més interessants dels últims anys. Un projecte sorgit de castanyetes i distorsió, de llaüts i sintetitzadors, fragilitat i brutalitat, intensitat i hedonisme, tradició i avantguarda, música popular i experimentació, joc i respecte, ortodòxia i fantasia, d’una forma de parlar i, per què no, de cantar.

Dues veus, orgullosament murcianes, que han volgut revisitar un dels folklores més ignorats d’Espanya. Ho han fet, a més, des del respecte a la tradició, però sense ignorar les seues pròpies influències i interessos, trufant d’electrònica una història musical a la qual accedeixen tant des del record com amb l’ajuda dels autèntics salvaguardes de la música murciana: las cuadrillas.

A més, Maestro Espada és també el nom del seu primer àlbum. Un disc integrat per 12 cançons que ens transporten a la seua ‘horta’ natal a través d’un viatge entre el passat i el futur, entre la intimitat i el sorollisme. Es tracta d’un disc debut que es construeix com un emocionant collage de delicada factura electrònica i eminent sentit pop després de tres anys de treball.