Las que han de servir. Conferència fílmica d’Eider de Dios

En aquesta ponència, l’autora es referirà a una tipologia de pel·lícules que es van donar a Espanya des de principis de la dècada de 1960 fins a finals de 1970, l’anomenat cinema de minyones. Aquestes pel·lícules, que van tindre com a principals representants les actrius Gracita Morales i Lina Morgan, van elevar el paper de la criada —molt present a la literatura i cinema espanyol— d’un pla secundari a la categoria de protagonista. Sota unes crítiques en excés simplistes, aquests films s’han qualificat com a productes de baixa qualitat i s’han analitzat com si tractaren la relació de senyores i criades des de l’extravagància o la reducció a l’absurd, a més de, per descomptat, des de la mofa cap a aquest col·lectiu de treballadores. Tot i això, aquest material no només serveix de gran ajuda per a l’anàlisi social del franquisme (i per a l’estudi del seu imaginari) sinó també, com es veurà, per entendre les modificacions que s’estaven donant en el servei domèstic i el canvi de model de dona des del rol domèstic cap al de dona treballadora. Es comprovarà, així mateix, que la ridiculització no només es feia en les dues direccions (de senyores a criades, i viceversa) sinó que la mofa va poder servir d’element apoderador per a les treballadores que estaven reclamant millores al sector. Per a aquesta comesa, i encara que se citaran més pel·lícules, s’analitzaran especialment ¡Cómo está el servicio! (Mariano Ozores, 1968), Las que tienen que servir (José Luis Dibildos, 1967) i La Casa de los Martínez (Agustín Navarro, 1971).

Eider de Déu Fernández és llicenciada en Història per la Universitat de Deusto i Doctora per la Universitat del País Basc en 2016. La seua tesi doctoral em>Sirvienta, empleada, trabajadora de Hogar. Clase, género e identidad en el Gran Bilbao a través del servicio doméstico(1939-1985) va rebre el 2017 el XXVII Premi Internacional de Recerca Internacional Victoria Kent i el VIII Premi Miguel Artola i el 2019 el Premi a la Millor Monografia en Ciències Socials i Jurídiques als XXII Premis Nacionals d’Edició Universitària. Igualment, el seu article “Las chicas yeyé, las amas de casa de sopa de sobre y otras mujeres modernas (España 1955-1975)”, publicat en 2022 a Arenal. La revista d’història de les dones va rebre el premi AEIHM a articles de recerca en història de les dones. La seva recerca s’inscriu a la història de gènere i la història oral i, en particular, a la història del servei domèstic a Espanya, l’anàlisi social des de la II República fins a l’actualitat a través del servei domèstic i la història del treball. Us interessa particularment el procés de construcció de la identitat de dona treballadora i l’estudi de les masculinitats. Ha gaudit de dues beques postdoctorals per estudiar la masculinitat obrera al Gran Bilbao en perspectiva comparada amb la del Great Glasgow entre les dècades 1950 i 1990. Ha estat professora de Didàctiques de les Ciències Socials i actualment és ajudant doctor al Departament Polítiques Públiques e Història Econòmica a la Universitat del País Basc.

​