La ola en la mente. Isabel de Naverán

“Em pregunte si l’escriptura pot ser una manera de fer lloc en diversos plànols: espacial, mental, identitari, temporal. Escriure com una manera d’entrar en connexió amb allò que ens ha impactat i una manera de fer món des del més proper. La temptativa de L’onada al cap és posar en pràctica una escriptura somàtica, que es diferencia de l’anomenada escriptura performativa pel fet que no (o no només) actua sobre el cos de qui la llegeix. Història als cossos, a través de la gestualitat apresa, heretada o imitada, però també de les formes de percepció que incorporem físicament, les formes de mirar, sentir i veure, i les formes de narrar, dir, parlar. assumeix el llenguatge com a materialitat capaç de donar a veure, és a dir, revelar, els diferents estrats que conformen les relacions amb allò que ens interpel·la en la investigació en art, és també una pràctica de pensament corporal que posa en qüestió on el concepte de cos entés com a anatomia, espai físic que delimita i conté una subjectivitat individual i intransferible”.
Isabel de Naverán

La ola en la mente anomena una zona de recerca que col·loca l’escriptura al centre del fer, posant especial èmfasi en la percepció corporal en tant que lloc connector de sentits sensorials i intel·lectuals, el projecte busca assajar una escriptura que és alhora, dispositiu d’escolta i metodologia de recerca: una escriptura assagística, sensual, sensible, física i material.

La ola en la mente pren el nom del llibre d’Ursula K. Le Guin The Wave in the Mind. Talks and Essays on Writer, Reader, and Imagination (2004) que va ser publicat en castellà sota el títol Contar es escuchar. Sobre la escritura, la lectura, la imaginación(2017).

Per a l’elecció del títol original Le Guin s’inspira en una carta que Virginia Woolf envia a la poeta, escriptora i dissenyadora de jardins Vita Sackville-West el 1926. Woolf incideix en la importància de trobar el ritme adequat a l’escriptura. Un procés que requereix situar-se físicament en una manera d’observació sensible que Woolf compara amb el moviment d’una onada silenciosa, que s’inicia a alta mar, al mig de l’oceà, i que de tant en tant s’acosta cap a la riba. La tasca de qui escriu consisteix a detectar el moviment d’aquesta ona mentre s’acosta, es trenca i s’assenta en forma d’escuma. Només llavors es reconeix el ritme subjacent a les paraules.

La ola en la mente es gesta i desenvolupa des del 2021, en el marc del període que Isabel de Naverán gaudeix com a investigadora associada a Azkuna Zentroa, Bilbao.

Isabel de Naverán (Getxo, 1976) investiga a la cruïlla entre l’art, la coreografia contemporània i la performance en projectes de curadoria, edició i escriptura. La preocupació pel pas i ús del temps subjau a les seues investigacions, centrades en la transmissió corporal i la revisió del concepte de temps històric des de pràctiques efímeres i fugitives.

En 2010 funda, juntament amb Beatriz Cavia, Miren Jaio i Leire Vergara, Bulegoa Zenbaki Barik – Oficina d’art i coneixement a Bilbao, projecte al qual està vinculada fins al 2018.

Doctora en Art per la Universitat del País Basc. Des del 2017 treballa com a curadora de dansa i performance al Departament d’Activitats Públiques del Museu Reina Sofia, a Madrid, tasca que compagina amb el seu període com a investigadora associada a Azkuna Zentroa, Bilbao.

El 2022 publica els seus primers llibres: Envoltura, historia y síncope (Caniche editorial) i Ritual de duelo (editorial consonni) en el que suposa una forta aposta per l’escriptura.