Jornades Enredadas: Comunidades deseantes. Quan estimar junts ja és resistir
Les Jornades Enredadas són una trobada anual de debat i reflexió impulsat per Concomitentes, organització sense ànim de lucre que desenvolupa projectes d’art i participació ciutadana com a resposta a problemàtiques socioambientals situades en contextos específics. En col·laboració amb l’IVAM, estes jornades es conceben com un espai per a continuar pensant quant de mobilitzador és el desig.
En un context marcat per l’esgotament afectiu i la sensació d’impotència individual, estes jornades ens conviden a continuar tramant des de la potència i la interconnexió. Jornades Enredadas: Comunidades deseantes, proposa un desplaçament: del cansament a la potència, de l’aïllament a la força col·lectiva. Seguint la reflexió desenvolupada en La seducción del encanto. Una alternativa a la sociedad del desánimo, entenem el desig no com a carència, sinó com una energia relacional capaç de generar vincles, sentit i transformació social.
Esta edició de les Jornades Enredadas es planteja com un espai d’activació del desig col·lectiu, on l’art, el pensament crític i les pràctiques comunitàries s’entrellacen per a imaginar i assajar altres maneres d’estar juntes. Enfront de narratives dominants de crisis i bloqueig, les jornades posen el focus en experiències on el comú no és només un marc de gestió, sinó un motor afectiu i polític de canvi.
Comunidades deseantes és una invitació a embullar-nos: a reconéixer el poder dels cossos quan s’organitzen, de les idees quan circulen, i de les aliances quan se sostenen en el temps. A través de converses, pràctiques artístiques i espais d’escolta, explorarem com es construïxen comunitats capaces de desitjar juntes i, des d’ací, transformar les seues realitats.
El programa s’articula com un recorregut per diferents formes d’acció col·lectiva, posant en diàleg sabers acadèmics, experiències situades i pràctiques culturals que activen allò comú des de la cura, la imaginació i el compromís compartit. Més que oferir solucions tancades, la trobada busca obrir preguntes urgents: com es cultiva el desig col·lectiu en temps de desànim? Quines condicions permeten que una comunitat s’active i se sostinga? Quin paper juguen l’art i la cultura en la reactivació d’allò comú?
PROGRAMA DIJOUS 4 DE JUNY – IVAMlab1
17:00 – 17:15 Inauguració: com enredar-nos?
Kristine Guzmán (Directora Adjunta de l’IVAM), Lucía Casani (Directora per a Espanya de la Fundació Daniel i Nina Carasso), Fran Quiroga (Director de Concomitentes)
17:15 – 17:55 Mobilitzar desitjos
Conversa entre Belén Gopegui i Fran Quiroga
18 – 18:20 Descans performatiu
Graham Bell Tornado
18:25 – 19:10 Taula:Desitjos emancipadors com a somni col·lectiu
Núria Güell, Anaïs Florin i Wenceslao García. Modera: Mijo Miquel Bartual
19:10 – 19:55 Taula: Fent juntes. Com activar el comú?
CuerpoTerritorio, Las Jamaiconas, Antonio Gómez Villar.
19:55 – 20:00 Conclusions i relatoria
Fran Quiroga i imatges de Quim Packard.
**Les jornades seran en castellà i comptaran amb interpretació en llengua de signes.
BIOS
Anaïs Florin. Artista i Investigadora Postdoctoral entre la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Barcelona. Treballa principalment en l’àmbit de les pràctiques en context, prestant especial interés als relats, memòries i lluites associades a les transformacions territorials. El seu treball, que orbita al voltant de l’arxiu, utilitza la història recent com a vehicle per a reflexionar entorn de la idea de comunitat i a la ciutat com a lloc de trobades passades, presents i futurs.
Antonio Gómez Villar. Professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB) i co-director del Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Les seues principals línies d’investigació tenen a veure amb la creació i articulació de subjectes polítics, els modes en què s’ha redefinit el camp conceptual de classe atesa la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques. Els seus últims llibres són ¿Qué hacemos con la clase media? (Lengua de Trapo, 2025), Transformar no es cancelar (Verso, 2024), Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022).
Belén Gopegui. Alumna de filosofia de Juan Blanco, llicenciada en Dret, doctora en Humanitats. En 1993 publica la seua primera novel·la L’escala dels mapes, participa en col·lectius com l’Escola Popular de Prosperitat i en www.rebelion.org, milita i procura no desvincular-se dels espais que s’enfronten a la desigualtat i a la destrucció. Algunes novel·les: La conquista del aire, Lo real, El Padre de Blancanieves, Deseo de ser punk, Existiríamos el mar, Acceso no autorizado, El comité de la noche, Te siguen. De los llamados infantiles y juveniles El balonazo, Fuera de la burbuja o Las nubesfuria. Ensayos: Ella pisó la Luna, ellas pisaron la Luna, Rompiendo algo, El murmullo, Pequeñas heridas mortales. De tant en tant escriu articles en diversos mitjans.
Cuerpoterritorio. Col·lectiu artístic arrelat a València. Busquem promoure l’expressió artística i la consciència ecosocial des d’una perspectiva ecofeminista, materialitzant valors de cura cap a les comunitats humanes, el territori local i les seues interseccions. A través de metodologies transdisciplinàries i col·laboratives, abordem qüestions com els usos de la terra, la sobirania alimentària i els sabers encarnats. El nostre treball es recolza en diferents llenguatges artístics com les arts gràfiques, les intervencions en l’espai públic i les pedagogies col·lectives.
Graham Bell Tornado. Artista transgènere, doctora en producció i investigació artística (Premi Extraordinari de Tesi 2020, UPV, València). La seua obra explora les connexions entre el gènere i l’ecologia des d’una perspectiva queer, com a mostra en el llibre Ecogénero X (2019). La seua pràctica es basa en la performance i el teatre expandit i inclou vídeo, música i art gràfic. Des de 2009 organitza exposicions, tallers i conferències amb La Erreria (House of Bent), un col·lectiu i espai d’art queer. Entre els seus projectes recents està Territorio trans (2022), basat en intervencions efímeres que reclamen la presència d’un cos trans en el món rural.
La Casa dels Futurs. Projecte en construcció que busca crear un espai físic i permanent en l’àrea metropolitana de Barcelona dedicat a la justícia climàtica i l’articulació de moviments socials. A través d’un Centre de Justícia Climàtica i una Escola de Moviments, impulsa processos de cooperació, aprenentatge col·lectiu i suport mutu per a afrontar la crisi ecosocial, connectant lluites socials i ecològiques des d’una perspectiva interseccional. El seu treball s’organitza entorn de la resiliència climàtica, la solidaritat global i les pedagogies transformadores, amb l’objectiu d’enfortir xarxes, compartir ferramentes i promoure alternatives sostenibles des del comunitari.
Las Jamaiconas. Projecte d’art, cuina i activisme conformat per Lina Ruiz (Bogotà, Colòmbia), Columba Zavala (CDMX, Mèxic) i Mariana Alva (Lima, el Perú). Ens nodrim del performance, l’audiovisual, l’escriptura, les pedagogies crítiques i la mediació cultural, entre altres àmbits. Ens interessa generar espais híbrids, jugar amb els límits entre disciplines per a qüestionar estes fronteres i explorar diverses maneres de generar coneixement. La nostra pràctica passa per una reflexió constant sobre la migració, el territori i les lluites antiracistes.
Massa Salvatge. Cooperativa que empra com a base ferramentes i estratègies artístiques, de la mediació i l’educació, hibridant estes amb la investigació acció participativa, la gestió cultural i la formació. És un col·lectiu que imagina, desenvolupa i promou imaginaris crítics al voltant d’una mirada antiadultista de l’educació, l’art i la cultura. El col·lectiu està format per Teresa Mata i Alba Oller.
Núria Güell. Artista visual la pràctica del qual se centra en qüestionar normes socials, jurídiques i morals, posant en tensió els límits entre legalitat, ètica i legitimitat. Entén l’art com una ferramenta d’intervenció social i política, més enllà de la seua dimensió cultural. Llicenciada en Belles Arts en la especialitat d’escultura (2005), ha ampliat la seua formació en programes com la Càtedra d’Art de Conducta a l’Havana i SOMA a Ciutat de Mèxic. Des de la seua primera exposició en 2005, ha desenrotllat una trajectòria internacional amb nombroses mostres individuals i col·lectives a Europa i Amèrica, i ha rebut diversos premis i beques.
Quim Packard. Artista i gestor cultural la pràctica del qual explora les relacions entre cultura, ecologia, identitat i territori. Els seus projectes combinen crítica institucional i investigació sobre naturalesa i cultura, com a Col·lapsar Millor o Oficina de Relacions Interespècies. Ha exposat i col·laborat amb institucions com Fundació Tàpies, CCCB, CA2M, MAMT o Askeaton Contemporary Arts. Ha sigut coordinador del centre d’art Mèdol Tarragona (2024), director artístic de L’Estruch de Sabadell (2019) i en l’espai independent FirePlace a Barcelona (2015–2018). Ha treballat com a coordinador del programa d’estudis de Le Magasin en Grenoble França i actualment és professor en el centre universitari BAU en Barcelona.
