El gest narratiu. Transició i postmodernitat

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

1977-1989: Transició i postmodernitat

En aquest període es donen cita alguns dels fenòmens més audaços de finals dels anys setanta, amb els conceptes ja definits, gairebé acadèmicament, com a postmoderns. El mateix IVAM actua com a llindar institucional històricament determinat, que es revela com un resultat de la temàticament sobreexplotada Transició Espanyola i com a fenomen peculiar amb una especificitat pròpia a l’Espanya de les Autonomies. Apareixen artistes que intensifiquen l’ús del medi fotogràfic com a concepte i no només com a petjada o índex i poden rastrejar-se els processos de constitució de les noves teories de la imatge, els estudis visuals i la nova gamma de disciplines que, en complicitat amb els artistes, reinterpreten el paper de les pràctiques.

—La amante de Wittgenstein (1988), de David Markson. Traducció de Mariano Peyrou. Ed. Sexto Piso.
Dimecres 15 de febrer del 2023, a les 18:00 h

Els museus en aquesta novel·la són llocs des d’on reivindicar la iconoclàstia o, fins i tot, per convertir en pràctica la cèlebre frase de Walter Benjamin que «no hi ha document de cultura que no ho siga, alhora, de barbàrie». La protagonista d’aquesta novel·la experimental, circular i que reitera la possibilitat de la narració com una continuïtat entre l’assaig i el seu error inevitable, enumera records i vivències. En fer-ho, Kate —que així es diu la narradora— recorre la història de la civilització i la cultura humanes i ens fa partíceps d’un trauma que ni es pot evitar amb la literatura ni es pot superar sense aquesta.