El gest narratiu. Irrupcions de la imatge

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

1962-1976: Irrupcions de la imatge

Aquest període reuneix pràctiques artístiques de signe molt divers que es debatien entre l’abstracció i la figuració tant a Europa com als Estats Units. Són pràctiques basades en una nova configuració del temps, l’espai i la percepció, i plantejaments nous al voltant dels objectes, el gest i l’acció. El treball amb la imatge en moviment a través dels nous llenguatges del vídeo es consolida i, des dels àmbits de les arts escèniques i la performance, s’hi afegeixen noves densitats a la pintura, l’escultura i la fotografia. A finals dels seixanta i principis dels setanta, els moviments feministes i els discursos sobre la identitat es col·loquen al centre del debat artístic.

—El benefactor (1963) de Susan Sontag. Eds. Lumen, Suma de Letras…

Dimecres 18 de gener de 2023, a les 18:00 h.

La primera novel·la escrita per Susan Sontag potser no és una història redona ni un llibre que ocupe les llistes de les obres més representatives de la història de la literatura. Però és un llibre que busca l’experimentació en un moment (1963) en què allò experimental era una acció més pròpia de l’art que de la literatura, excepte comptades excepcions gairebé totes alienes a la cultura anglosaxona. Sontag va escriure a propòsit d’això: «Ha arribat el moment que la novel·la es convertisca […] en una forma d’art que les persones dotades d’un gust rigorós i sofisticat en altres arts es puguen prendre seriosament». Una intenció veraç d’eixir dels estereotips per arribar a definir la identitat.

A partir d’El benefactor, com a excusa i estudi de cas, ens endinsarem en altres textos de Sontag que ens vinculen a la seua faceta com a teòrica de l’art interessada en la fotografia, el cinema, el teatre, les arts visuals en general, sempre des d’un posicionament ètic.