El gest narratiu. Formes d’allò contemporani

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

2002-2021: Formes d’allò contemporani

L’últim dels períodes històrics, el que més es vincula amb el nostre present, ofereix una sèrie de línies de fugida sobre projectes de prospecció centrats en les primeres dècades del segle XXI. En aquesta voluntat es poden abordar els múltiples imaginaris de la revolta, el fenomen performatiu de la protesta com a escenari sociològic que remet, alhora, a la iconografia de l’art dels segles XIX i XX. Les accions i intervencions sobre contextos diferents poden ser integrades en horitzons relatius als activismes feministes i queer, en els conflictes d’una globalització desigual i travessada per les formes actuals de comunicació i una nova consciència de la crisi com a fenomen global. Allò contemporani es presenta ja com un art postconceptual, obert en els seus significats, que recupera el document, la narració i les pràctiques del cos a través de la performance i la paraula.

—La más recóndita memoria de los hombres (2021), de Mohamed Mbougar Sarr. Traducció de Rubén Martín Giráldez. Ed. Anagrama.

Aquest llibre podria haver ocupat la secció anterior i, els Relatos lumbung, aquest. Tots dos són tremendament actuals i tracten alguns dels aspectes a què ens enfrontem en aquestes primeres dècades del segle XXI. Tot i això, hem deixat per al final una obra literària sobre la literatura, sobre el que significa escriure i explicar històries, sobre la recepció de l’escrit en qui el llegeix i sobre el poder que té en els autors i autores posteriors. És a dir, sobre el poder que exerceix la creació en qui la produeix, en qui l’observa com a públic i en qui hi reflexiona posteriorment. Una novel·la ambiciosa, un laberint d’històries i personatges reals i ficticis que va guanyar el Premi Goncourt 2021 i que demostra que les històries no només continuen sent necessàries, sinó que ens conformen individualment i col·lectivament.