El gest narratiu. Arts en un món global

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

1990-2001: Arts en un món global

Aquest període acull el procés pel qual el discurs de l’art contemporani i el fenomen de l’exposició es fan globals. Implica abordar la proliferació d’exposicions en què es dóna veu als altres globals, així com atendre els girs conceptuals dins l’àmbit expositiu. Cal atendre les complexes reivindicacions identitàries de minories i majories subalternitzades, l’explosió del popular i la renovació dels discursos feministes. És també el moment de nous formats i materials en què es produeix la hibridació de les tradicionals categories dels gèneres artístics en instal·lacions de gran format. Així mateix, s’incorpora a l’abstracció imaginaris imbuïts de crítica social, o discursos postcolonials. Els anys noranta són també la dècada dels inicis de les polítiques de gènere i moltes altres manifestacions no hegemòniques a què la institució, a través de la seua col·lecció i les seues exposicions, es fa permeable.

—Relats lumbung (2022), VV. AA. Editat per Harriet C. Brown. Inclou relats d’Azhari Aiyub, Uxue Alberdi, Cristina Judar, Nesrine Khoury, Yásnaya Elena Aguilar Gil, Panashe Chigumadzi, Mithu Sanyal. Traducció de Gemma Deza Guil, Miren Agur Meabe, Immaculada Pérez Parra, Salvador Peña Martín, Laura Emilia Pacheco, Claudia Cabrera. Ed. consonni.

El concepte lumbung es va emprar a la passada documenta 15 com un concepte que implica un treball col·lectiu, realitzat per al bé comú. És una “paraula indonèsia emprada per referir-se al graner comunal, generalment d’arròs, on s’emmagatzema l’excedent de la collita en benefici de la comunitat”. Entesa com a pràctica, «dóna nom a la gestió comunal de recursos compartits i al treball comunitari. Implica una vida en comú i una sèrie de valors, aprenentatges i cosmologies». Aquest llibre és una antologia d’històries de ficció escrita per una diversitat de veus (set autors/autores i un col·lectiu) que s’imaginen sobre les possibilitats de les pràctiques col·laboratives des de punts diferents del planeta. Un món que en les últimes dècades ha reduït les seues distàncies a cop de click i que té per davant el seu repte més gran en segles: portar amb una crisi que, per primera vegada, té a veure directament amb la supervivència del seu propi planeta.