Conversa online entre Olga Diego i María Muñoz

Conversa online entre l’artista Olga Diego i la ballarina i coreògrafa María Muñoz amb motiu dels dos laboratoris d’experimentació, realitzats dins del cicle Radicantes 2020. Res es dona per fet perquè res es dona per impossible, on les artistes han compartit les seues eines i procediments de creació, obrint un espai d’experimentació i possibilitat col·lectiva.

Radicants és un cicle en femení que pretén compartir processos creatius amb els públics, situant al cos com a epicentre de l’acció. En aquesta conjuntura ens preguntem com transformar les prohibicions en possibilitats, com pot un cos continuar afectant altres cossos des de les noves maneres de percebre, com podem continuar creant i per a què hem de continuar creant.

Comissariat i conduït per Rocío Pérez, Tatiana Clavel i Mireia Ferrer Álvarez.

Olga Diego (Alacant, 1969)

El seu treball es caracteritza per la construcció de diversos artefactes i l’exploració dels mateixos a través de performances. Ha desenvolupat una àmplia experimentació sobre temàtica de vol, alçant ella mateixa el vol en un dels seus artefactes. La interacció i implicació dels espectadors és un altre dels seus interessos. Explora també els límits del cos i la identitat, la construcció-desconstrucció del gènere. Recentment desenvolupa escultures dotades de moviment i interactives amb aplicació de circuits electrònics i programació.

María Muñoz

De pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonés) creix a València on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allí s’inicia també en la dansa i, posteriorment, viatja a Amsterdam i a Barcelona per a ampliar la seua formació. Té la seua primera experiència professional amb la companyia japonesa resident a Holanda Shusaku & Dormu Danse Theater en l’espectacle Era en 1982. En 1985, la formació al costat de Maria Antònia Oliver del grup La Dux marca l’inici de la seua pròpia trajectòria en la creació escènica. L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del sol Cuarto Trastero i en 1989 formen el grup Mal Pelo en el qual tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció. Dins del grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.

Des del 1989 Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur-Perros del Sur (1992), Dol (1994), La Calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El Alma del Bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), Bach (2004), ATLAS (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011) i L’esperança de vida d’una llebre (2013), El Quinto Invierno (2015), 7 Lunas (2015) , The Mountain, the Truth and the Paradise (2017), On Goldberg Variations / Variations (2019) y Inventions (2020).

En 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de 19 hectàrees situada a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Reconeixements

Mal Peloha ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa ( 2002, Generalitat de Catalunya); Premi Nacional de Dansa (2009, INAEM – Ministerio de Cultura) en reconeixement a la seua trajectòria en la creació coreogràfica, així com l’obertura de nous camins en la dansa contemporània; Premi Ciutat de Barcelona (2017, Ajuntament de Barcelona); Premi de la Crítica (2018, Associació de crítics de Barcelona).