Conferència de Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

Conferència “Rebeldes y poetas” de Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

Marta Gili (Barcelona, 1957) és des de 2006 directora del centre Jeu de Paume de París.

Abans, entre 1991 i 2006, va dirigir el departament de fotografia i arts visuals de la Fundació La Caixa, a Barcelona. Al mateix temps, va ser Directora Artística de Printemps de Septembre (festival d’arts visuals) a Toulouse -França-, per a les edicions 2002 i 2003; membre del Comitè d’Adquisicions per al Fonds national d’art contemporain – Ministeri Francés de Cultura i Comunicació, entre 1994 i 1997. És directora del comitè assessor de la Fundació Foto Colectania, de Barcelona. Marta Gili participa en nombrosos seminaris i conferències, i és professora en diversos cursos de postgrau, tant a Espanya com en l’estranger. Escriu regularment per a diversos periòdics i revistes, i té publicat articles en nombrosos llibres i catàlegs.

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directors: Juan Vicente Aliaga / Vicente Sánchez-Biosca

La vida de les imatges en la cultura contemporània desborda els espais tradicionals (materials i immaterials) en què aquestes van ser capturades en el passat, fins i tot en el recent. Els seus gèneres i registres, els seus àmbits de circulació, les seues migracions incessants donen la sensació d’oferir una experiència verge del real al mateix temps que, en aparent paradoxa, exhibeixen un orgull tecnològic res fingit.

Ara bé, per molt que els estudis d’Història de l’Art, Belles arts, Periodisme i Comunicació Audiovisual hagen tractat d’adaptar-se a les exigències d’aquest estat de coses, la labilitat de les fronteres entre creació i reflexió, tecnologia i art, mitjans de comunicació i imaginari col·lectiu, entre unes altres, exigeixen àmbits de reflexió i debat més dúctils que els propis de les carreres universitàries i la recerca tradicional. D’altra banda, a diferència de la filologia clàssica, la paleografia, l’exègesi de textos escrits, la imatge encara presenta un desajustament entre el seu impacte (emocional, conceptual, polític, memorístic) i els instruments posats en pràctica per a analitzar-la.

L’objectiu de la Càtedra Estudis Artístics, sorgida de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univerdad Miguel Hernández i l’IVAM, consistirà a animar aquesta reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, açò sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en el si de l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.