Conferència de Joumana Haddad, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

CàtedraIVAM Centre Julio González

Conferència “Escriure per a sobreviuer” a càrrec de Joumana Haddad organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI.

Joumana Haddad (Beirut, 1970) és una escriptora, periodista, conferenciant, activista i defensora dels drets humans, libanesa d’ascendència armènia, siriana i palestina, internacionalment reconeguda i premiada. A causa del seu activisme social i cultural, ha sigut seleccionada per la revista Arabian Business com una de les cent dones àrabs més influents del món durant els últims quatre anys (posició 34 en 2017).

Haddad és fundadora i redactora cap de Jasad, revista trimestral cultural i eròtica en llengua àrab primera en la seua categoria, el llançament de la qual en 2009 va tenir repercussió internacional. Ha publicat diverses obres de poesia, prosa i teatre, àmpliament reconegudes pels crítics i traduïdes a diversos idiomes. La seua nombrosa producció inclou I Killed Scheherazade: Confessions of an angry Arab Woman (Jo vaig matar a Scherezade: Confessions d’una dona àrab furiosa), que ha sigut adaptada al teatre a Hollywood, Superman is an Arab: On God, Marriage, Macho Men and Other Disastrous Inventions (Supermán és àrab: sobre Déu, del matrimoni, del mascle i d’altres invents desastrosos), The Return of Lilith (La tornada de Lilith) i The Third Sex. Haddad, que domina set idiomes, ha publicat també diversos treballs de traducció.

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directors: Juan Vicente Aliaga / Vicente Sánchez-Biosca

La vida de les imatges en la cultura contemporània desborda els espais tradicionals (materials i immaterials) en què aquestes van ser capturades en el passat, fins i tot en el recent. Els seus gèneres i registres, els seus àmbits de circulació, les seues migracions incessants donen la sensació d’oferir una experiència verge del real al mateix temps que, en aparent paradoxa, exhibeixen un orgull tecnològic res fingit.

Ara bé, per molt que els estudis d’Història de l’Art, Belles arts, Periodisme i Comunicació Audiovisual hagen tractat d’adaptar-se a les exigències d’aquest estat de coses, la labilitat de les fronteres entre creació i reflexió, tecnologia i art, mitjans de comunicació i imaginari col·lectiu, entre unes altres, exigeixen àmbits de reflexió i debat més dúctils que els propis de les carreres universitàries i la recerca tradicional. D’altra banda, a diferència de la filologia clàssica, la paleografia, l’exègesi de textos escrits, la imatge encara presenta un desajustament entre el seu impacte (emocional, conceptual, polític, memorístic) i els instruments posats en pràctica per a analitzar-la.

L’objectiu de la Càtedra Estudis Artístics, sorgida de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univerdad Miguel Hernández i l’IVAM, consistirà a animar aquesta reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, açò sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en el si de l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.

Vídeo