Conferència de Franco Berardi “Bifo” organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI
Conferència de Franco Berardi “Bifo”, escriptor, filòsof i activista, professor d’Història social dels mitjans de comunicació en l’Acadèmia de Belles arts de Brera (Milà).
Títol: “Origen estètic del col·lapse ètic contemporani”
Franco Berardi “Bifo” és filòsof, escriptor i activista polític i cultural. Graduat en Estètica en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Bolonya, actualment imparteix classes d’Història Social dels mitjans de comunicació en l’Acadèmia de Belles arts de Brera (Milà). En 1970 va publicar el seu primer llibre titulat Contro il lavoro i des de llavors ha escrit nombrosos assajos traduïts a diferents idiomes entorn de lògica del capitalisme contemporani i els seus efectes en subjectivitats i imaginaris socials, prestant especial atenció a la complexa relació entre processos socials i mutació tecnològica. Destaquen, entre altres, els següents textos publicats en castellà: La fábrica de la infelicidad: nuevas formas de trabajo y movimiento global (Traficantes de sueños, 2003), Máquina imaginativa no homologada (Edic. de intervención cultural, 2004), El sabio, el mercader, el guerrero: del rechazo del trabajo al surgimiento del cognitariado (Acuarela, 2007), La sublevación (Artefakte, 2013), Después del futuro: desde el futurismo al cyperpunk (Enclave de Libros, 2016), Almas al trabajo: alienación, extrañamiento, autonomía (Enclave de Libros, 2016) i Fenomenología del fin (Caja Negra Editora, 2017), pròxima publicació Autómata y caos: cartografías de la oscuridad (Enclave de libros).
Berardi ha complementat la seua activitat acadèmica amb un activisme manifestat en la seua vinculació al moviment insurreccional italià del 68 i el Moviment del 77 i un mediactivisme relacionat amb el desenvolupament de mitjans de comunicació alternatius que li va portar a fundar la revista A/Traverso en 1975, a col·laborar en la creació de la primera emissora pirata a Italia, Radio Alice en 1976 i a establir el bressol de la televisió comunitària italiana TV Orfeu en 2002. Aquesta última va donar lloc a Telestreet, un moviment nacional de microtelevisions pirates que aspirava a contrarestar des de baix el monopoli mediàtic del primer ministre italià Silvio Berlusconi. En l’àmbit fílmic ha sigut el guionista i narrador de la pel·lícula Comunisme futur (2017), dirigida per Andrea Gropplero i articulada com una reflexió i una reivindicació d’aquesta proposta política a través de les imatges d’arxiu de Maig del 68, de les lluites autònomes a Itàlia, el moviment punk, l’auge d’internet i del neoliberalisme.
CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI
Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)
Directores: Giulia Colaizzi / Marina Pastor
Esta col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i l’IVAM, pretén ser un focus d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI. El seu objectiu serà en aquesta segona edició animar la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, això sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.
TEMA DE ESTUDIO
“Cos, imaginari social i cultura visual”
L’àmbit de la visualitat, en el sentit explícit del seu valor cultural, de la seua producció i interpretació, ofereix, des de l’experiència estètica i la producció artística, un espai que és propici per a l’estudi dels diferents significats i els diversos interessos que conformen la construcció identitària dels subjectes, sobretot pel que fa a la producció d’imatges del cos. Proposem investigar les característiques del camp de la imatge –en els seus continguts, els seus mètodes i les seues relacions- a través de la producció de l’imaginari social i les seues formes de difusió. Una teoria crítica sobre els media i les seues expressions es constitueix com un camp en què analitzar els discursos sobre el cos i en el qual realitzar una aportació crítica vinculada al seu desenvolupament en el mitjà social. Partint d’aquestes premisses, ens proposem revisar, en el Programa de la Càtedra d’Estudis artístics de l’IVAM, durant els pròxims dos anys, els creus i controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme i els Gender Studies, en la seua confluència amb disciplines com els estudis visuals i la crítica cultural. Donat el cúmul de temes que obri aquesta problemàtica, posarem l’accent en la representació visual i audiovisual de la corporeïtat, treballant sobre els diferents conceptes de cos, les seues representacions i les seues relacions amb els imaginaris, amb l’entorn urbà i l’arquitectura, amb l’entorn natural i les noves ecologies, amb la configuració dels cossos des de les teories decoloniales i epistemologies del sud, i atendrem especialment la seua relació amb la biopolítica, l’economia dels afectes i les guerres quotidianes obertes per les tecnologies socials de gènere, proposant desentranyar discursos visuals crítics o de resistència.