Rui Macedo

La totalidad imposible és el títol de la exposició / instal·lació de l’artista portugués Rui Macedo (Évora, 1975) concebuda especialmente per a l’IVAM. La mostra, fruit del conveni de col·laboració amb la Fundación Luis I de Cascáis, reuneix 125 pintures a l’oli sobre llenç, i és el resultat d’una investigació sobre l’ obra pictòrica i la seua ubicació dins de l’espai expositiu.

La condició bàsica d’aquesta instal·lació radica en l’ equació entre l’arquitectura d’ un determinat espaci (sala, edifici) amb la pintura (contingut i muntatge). Podem parlar, doncs, d’un projecte “site specific”. La col·locació estratègica de les obres proporciona una visibilitat, condicionada i condicionant, ja que està incompleta i no definida. La intenció conceptual de Rui Macedo és la desestabilització del lloc habitualment adoptat per l’espectador, és a dir, qüestiona eixa coordenada convencional davant de l’obra. El tall i el desplaçament de les pintures recolzades són, ací, definidors d’un lloc de visualització i proposen altres discursos, altres lecturas, a més de les ja existents en el context museològic i en els circuits propis de l’art. Proposa així altres punts de vista i altres dinàmiques de percepció.

A les diverses pintures es poden apreciar l’apropiación i l’al·lusió, que han esdevingut estratègies de camuflatge que tenen com a referent els grans gèneres de la història de la pintura, en eixe sentit podem dir que és una obra “transhistòrica”. La representació del marc és un dispositiu que permet accentuar l’objectiu conceptual de la instal·lació. El marc instaura la separació. En el seu origen és la separació en si mateixa el lloc que limita o delimita allò sagrat, que s’anomena així per l’enquadrament, o el lloc de l’obra acabada, sencera, íntegra. La instal·lació d’algunes pintures en punts específics de la paret pretén simular el tall, que ací ha esdevingut una estratègia per a 2 questionar el punt de vista “tradicional” de l’observador. El tall també qüestiona els punts considerats com a privilegiats per a la col·locació de les pintures. La sensació de que ens trobem davant d’una instal·lació “incompleta” és conseqüència de la col·locació específica i de la suggestió de tall que s’estableix en la simulació de la frontera terra/ paret, condicionant de la percepció horitzontal/vertical. Igual que el tall, també la fragmentació i el desplaçament al que són sotmeses algunes de las peces “enmarcades” posen de manifest l’àmbit de les oposicions: tot/part; centrat/desplaçat; equilibri/ desequilibri.