Art i Gastronomía. La cuina de la pintura

Hem de tindre present que els quadros de naturalesa morta van suposar un desplaçament de l’interés per l’acció, ja que pròpiament en eixes obres no succeïx res, a les qüestions compositives, encara que en un substrat al·legòric es manifeste un desig de representar el que pròpiament escapa a tota expressió: la mateixa mort. Sens dubte, este gènere, tradicionalment considerat menor, revela un moment de moderna presa de consciència de l’artístic. Es tracta d’un art sedentari o domèstic que reclou l’experiència estètica a la contemplació de la futilitat dels interessos humans junt amb un inequívoc suggeriment del temps del plaer.

Des de l’estètica huitcentista al cubisme advertim un replantejament dels modes de representació del menjar, disposat sobre una taula com una cosa suculenta però intacta. En certa manera, l’art contemporani oblida i, al mateix temps, recrea la qüestió del “bodegó” en derives com la denominada “estètica relacional”, que mostra la urgència d’estar junts o de construir situacions que ens permeten articular aquella comunitat que està, des de fa temps, desfermada. El gènere de la “naturalesa morta” no ha de portar-nos necessàriament al desencant o a l’amarga zona del nihilisme. La representació d’una taula plena d’objectes i aliments acuradament disposats ens recorda que existix encara un lloc on es pot menjar o xarrar, on potser podem escoltar una música bella o aprofundir en el luxe de l’amistat. El plaer de l’art es prolonga en el goig immens que trobem en la gastronomia: potser menjar siga tan paradoxal i necessari com pintar. Dalí no sempre tenia raó: “La pintura serà comestible o no serà”.

L’exposició La cuina de la pintura planteja una revisió nova de les relacions entre arts plàstiques i gastronomia combinant art contemporani i obres clàssiques, donant cabuda a modalitats creatives renovadores. Quadros, instal·lacions, vídeos, fotografies, dibuixos i escultures, pertanyents a les col·leccions de l’IVAM, junt amb fons del Museu de Belles Arts de València i del Museu de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, permetran a l’espectador traçar itineraris per este domini de plaers carnals i intel·lectuals, on  “l’aliment” visual és tan important com aquell que ens manté vius.