Obra sobre paper en la Col·lecció de l’IVAM

Originàriament, les obres sobre paper tenien una funció d’estudi o guia per a escultures o pintures acabades, i per descomptat per a edificis, ja que tota l’arquitectura comença en el paper. Des del Renaixement, els artistes dibuixaven sobre paper, directament de models vius, les figures que després inclourien en composicions. En posteriors dibuixos més acabats s’elaborava, també sobre paper, l’estructura de les composicions abans de transferir-la a la tela o executar-la en marbre o bronze. Estos dibuixos preparatoris eren ja molt sol·licitats i cotitzats, ja que representaven una modalitat d’art més íntima i personal que els encàrrecs oficials.

A principis del segle XIX les obres sobre paper comencen a ser considerades com a peces d’art acabades i autònomes per si mateixes. En el XX, l’evolució dels mitjans mecànics de reproducció va donar lloc al naixement de dos formes específicament modernes d’obra sobre paper: el collage, que es fa apegant fragments de paper impresos, i el cartell, estampa de gran dimensió produïda en múltiples, dirigida a societats de masses i que es veu ben sovint pel carrer o en llocs populars de reunió com els cafés. El collage, inventat per Braque i Picasso al començament del segle XX com a producte de la fragmentació cubista de la imatge, permetia associar diverses imatges, de la mateixa manera que el muntatge cinematogràfic fa pensar en una síntesi mental que depén de com interprete la ment de l’espectador la interacció de les imatges de fonts distintes.

Els constructivistes russos van cultivar el collage i van ser els pioners en la producció de cartells que incorporaven elements abstractes de disseny, al servici de la creació d’una nova societat. Un altre factor innovador en el desenrotllament d’estes noves propostes va ser la capacitat de la fotografia per a reinterpretar la realitat. La fotografia com a tècnica artística, juntament amb el nou art mecànic exemplificat pel dibuix mecanomòrfic de Picabia, reconeixia una concepció fotomecànica de l’art. La col·lecció de l’IVAM és especialment rica en obres sobre paper d’escultors, partint de Julio González i incloent-hi treballs dels primers modernistes com Moholy-Nagy, Lipchitz i Calder, així com de l’avantguarda de postguerra, des de Chillida i Cardells fins a Oldenburg, Smithson i Bruce Nauman.

En esta selecció s’inclouen obres d’artistes tant abstractes com figuratius, des de cubistes òrfics com Sonia Delaunay fins als constructivistes, Barnett Newman i l’Escola de Nova York; des del dadaista Kurt Schwitters fins a l’artista pop Claes Oldenburg, reivindicant d’esta manera tot un panorama de les possibilitats de l’ús del paper com a suport.