Col·lecció de ventalls pintats xinesos del Museu de Guangzhou

Esta exposició és fruit del conveni de col·laboració entre l’IVAM i el Museu d’Art de Guangzhou; l’any passat este museu va exhibir part de la col·lecció de l’IVAM amb L’alquímia dels ferrers, i ara porta a València la seua col·lecció de Ventalls pintats xinesos.

La mostra reunix 62 peces de les dinasties ming i qing i de les èpoques moderna i contemporània que formen part de la col·lecció del Museu de Guangzhou, entre les quals figuren obres de molts pintors prestigiosos, com ara Ju Lian, mestre de Gao Jianfu i Chen Shuren, fundadors de l’Escola Lingnan de Guangdong, que va assolir gran fama durant la dinastia qing; Ren Yi (àlies Ren Bonian) i el seu deixeble Wu Changshuo, representants importants de l’escola de Xangai del final de la dinastia qing, així com de Zhang Daqian, mundialment famós en el segle XX. I encara que altres autors no són tan coneguts, les seues obres representen plenament l’amplitud i la profunditat del contingut de l’art de la cal·ligrafia i la pintura xineses. Fins a l’actualitat, les peces d’esta col·lecció han sigut exhibides només a la Xina, i és la primera vegada que es mostraran a l’estranger.

Els ventalls tenen una llarga història. Després de la seua aparició i aplicació, en la dinastia Jin occidental (317-420) es va convertir en una pràctica generalitzada escriure i pintar en els ventalls. Més tard, en la dinastia Song (960-1279), arriba l’època daurada dels ventalls redons, i les seues decoracions dicten l’estil pictòric de la cort.

Els ventalls plegables van aparéixer en la dinastia Song del sud (1127-1279), procedents del Japó i de Corea. Durant la dinastia Ming (1368-1644) es va generalitzar l’ús dels ventalls plegables sobre paper, on els alts funcionaris i nobles solien escriure les seues idees i pensaments.

En la dinastia Qing (1644-1911, l’anterior a la Republica Xinesa) els ventalls plegables comencen a ser considerats com a peces de col·leccionisme. Des de principis del segle XX la cultura xinesa experimenta una transformació dràstica i els ventalls xinesos comencen a desaparéixer de la vida diària. No obstant això, un nombre considerable de pintors del segle XX va mantindre viva la cal·ligrafia i pintura tradicional sobre ventalls. Els seus esforços revelen l’experimentació que els artistes xinesos realitzen en l’aplicació de noves tècniques a una forma ancestral d’art.