Des de Jaume I. Hui
Artistes emplaçats pel temps transcorregut dels del segle XIII
Jaume I es troba en l’origen de l’actual cultura valenciana i, a més de la conquista de València, va prendre també l’illa de Mallorca. Per això tres artistes valencians (Manolo Valdés 1942; Miquel Navarro 1945; José Antonio Orts 1955) i un mallorquí (Bernardí Roig 1965) han sigut invitats a participar en una exposició d’homenatge al Conquistador. Es tracta de quatre artistes les maneres de fer dels quals diferixen notablement dels uns als altres i, encara que els quatre estan en el punt àlgid, les seues poètiques són difícils d’enllaçar en una mostra única. No obstant, hem jugat sobre una característica comuna, la sensorialitat mediterrània, per a tramar una xàrcia de significats (ai dels significats, que es mouen com el vent, igualment eteris i volàtils que l’esperit i, per tant, susceptibles de canviar a cada pas i davant de cada mirada!) que establira una gran al·legoria dels elements de l’exposició sobre els temps del rei conquistador.
Així, el primer d’ells es basa en el número 8, que en tots els idiomes europeus té una arrel semblant a la paraula “noche” (ocho/noche – acht/nacht – otto/notte – huit/nuit – eight/night – vuit/nit): són huit els segles transcorreguts des del naixement de Jaume i el huit constituïx una madeixa que, invertida, simbolitza l’infinit i, també, assenyala els recorreguts en cercle que l’espectador ha de donar per a visitar l’exposició; al mateix temps, José Antonio Orts ha posat huit quartets d’artefactes en la instal·lació Bosc i cavil·lacions; Bernardí Roig ha col·locat huit centenars de tubs de llum i Miquel Navarro té huit parells de guerrers vius formats en fila.
L’al·legoria s’estén també als continguts: els Libros de Manolo Valdés simbolitzen la memòria acumulada en les lletres escrites durant els huit segles d’història de València; la Ciutat roja de Miquel Navarro, les ciutats preses pel rei conquistador, específicament València, però també altres, com Mallorca o Borriana; les Figuras para la batalla, també de Miquel, són directament una al·legoria de la guerra a través dels soldats formats; Bosc i cavil·lacions, Llibres-aus i Font i sèquies de José Antonio Orts volen representar la natura i els regadius que els cristians van trobar en les terres conquistades, i tota la instal·lació de Bernardí Roig al·legoritza, de manera contradictòria, la nova fe, representada per la llum emesa pels tubs i el dolor de la pèrdua sentit pels antics habitants islàmics de València, concretat en cada un dels gestos de les cinc figures d’hòmens.
En conjunt, i amb independència dels significats que cada espectador trobe en les obres d’art exposades, creiem haver oferit una preciosa mostra, perfectament conjugada i harmonitzada, de quatre cimes de l’actual pensament artístic espanyol.
València, juny de 2008 Facundo Tomás Comissari de l’exposició