Plusmarca

Són diversos els motius que ens impulsen a prendre consciència en este nou any de la relació que hi ha entre societat, art i esport. La ciutat de València acull els mundials d’atletisme en pista coberta i el Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 el 2008, any en què se celebra el setanta aniversari del diari esportiu espanyol MARCA, un periòdic que compta amb la difusió i el nombre de lectors més gran en el nostre país. Per estes coincidents raons, a l’IVAM l’espectador pot disfrutar d’una exposició en què conviuen l’esperit olímpic, atlètic i esportiu que té a vore amb el fons del ser humà i que troba llaços d’unió amb l’art.

L’esport manté una sèrie de relacions amb les arts que podem observar en la fraternitat, el respecte de l’home amb l’home i l’esforç incansable per a la pròpia superació. Tots són principis nobles amb què es construïx la naturalesa esportiva i artística. Estes dos disciplines, art i esport, se sincronitzen en els seus moviments per a poder transmetre un missatge de conciliació a la resta del món. Recordem que la primera prova documental de la celebració dels Jocs Olímpics data de l’any 776 aC en la localitat grega Olímpia. Des d’aquella època històrica fins hui en dia la seua essència fonamental continua sent la mateixa, aquella que entenia l’esport com un festival atlètic i cultural. “Adherir-se a l’ideal d’una vida més elevada, per a buscar la seua perfecció; representar una elit l’origen de la qual fóra totalment igualitari, i de la qual s’haguera destacat per mitjà de qualitats morals; crear una treva de pau en el món cada quatre anys, com si fóra una primavera de l’home; i glorificar la bellesa, per involucrar el millor de la filosofia i les arts humanes en els Jocs Olímpics.” Estos són alguns dels sòlids preceptes que va definir Pierre de Coubertin per al moviment olímpic en el segle XIX i que, afortunadament, continuen a dia de hui vigents i que desitgem fer nostres en esta nova mostra que l’IVAM presenta per a unir estos conceptes amb la dimensió, també olímpica i atlètica, de l’art i obrir així un debat que iguale l’esperit artístic i l’esportista. A

ixí, l’exposició Plusmarca. Art i esport rastreja les empremtes de l’esport en l’art més recent. Artistes com Carlos Cuenllas, Avelino Sala, Juan E. Correa, Alberto Bañuelos, José Manuel Ballester, Isabel Muñoz, Josune Amunarriz, Javier Pérez, Juan Pérez Aguirregoikoa, Gabriel Díaz, Tommi Grönlund & Petteri Nisunen i Keiji Kawashima ens submergixen en el cos, la natura, l’arquitectura i les màquines de l’esport.

Isabel Muñoz representa el cos en les seues sèries fotogràfiques de grans dimensions; ella ha sabut trobar en el cos humà l’objectiu on centrar la seua càmera. En Reflejos de glaciar (Reflexos de glacera, 2006), de Josune Amunarriz, trobem la natura; l’obra està formada per unes estructures pictòriques que recorden els escenaris on els alpinistes poden simular les ascensions als pics més alts d’este món. Així mateix, Gabriel Díaz, en El aliento de Chomolugna (L’alé del Chomolungma, 2005), ens presenta un d’estos cims en tota la seua immensitat a través d’un recorregut en vídeo pels seus vessants i les seues escarpades cares on mostra la grandesa de la natura, prescindit a propòsit de la figura humana. En el segle XXI que vivim, la vinculació de l’arquitectura amb els grans esdeveniments esportius mundials és clau; José Manuel Ballester ens la dóna a conéixer en la seua sèrie de fotografies de l’estadi olímpic preses recentment a Pequín. Les màquines de l’esport s’identifiquen amb l’espectacular Fórmula (2005) de Carlos Cuenllas o les sofisticades bicicletes del japonés Keiji Kawashima