València del tramvia

El subconscient col·lectiu de València està travessat per aquell tramvia blau amb jardinera que anava a la Malva-rosa. La València dels anys cinquanta del segle passat no s’ha submergit per complet encara en la història ni ha caigut totalment davall el picot o l’onatge del plàstic.

Esta exposició pretén rescatar-la de la memòria a través d’un text i unes imatges que, un dia, també es tornaran grogues per a convertir-se en esta quinta essència de la imaginació que és la melangia. Els carrers, places, edificis, cantons d’aquella València van ser en un temps llocs iniciàtics per a diverses generacions de valencians. Estos espais van constituir moltes vegades la prolongació de sensacions i sentiments que van conformar la seua ànima col·lectiva. El text d’esta exposició ha sigut extret de la novel·la Tramvia a la Malva-rosa, que en el seu dia vaig escriure com una memòria sentimental d’un temps de formació i aprenentatge. En el relat, un jove acabat d’eixir de l’adolescència començava a madurar al mig d’una festa dels sentits d’aquella València encara d’horta, els plaers prohibits de la qual estaven punt de trencar totes les costures. Ara el text va acompanyat d’imatges actuals de la ciutat captades per la càmera de Joan Antoni Vicent com d’un món que es nega a desaparéixer, i a este treball s’han afegit fotogrames del rodatge de la pel·lícula que es va realitzar el 1995 sobre la novel·la, presos pel mateix fotògraf.

D’esta manera, a la realitat d’una València que roman en peu i encara està viva s’afig l’atmosfera de la literatura i del cine perquè s’endinse en el territori dels somnis a través de la ficció. Es tracta de tornar a passejar per aquella València a través d’un inconscient col·lectiu.