Abstracció: el paradigma amerindi

L’exposició tracta de mostrar el grau d’intervenció i influència de l’estètica dels indis natius en l’art americà de finals dels anys seixanta en endavant a través d’una selecció d’obres pertanyents a artistes nord-americans i hispanoamericans que practicaren l’abstracció geomètrica. Aquesta mostra indaga el parentesc espiritual que l’art abstracte té amb l’art arcaic i primitiu.

El 1937, tres anys després de la seua tornada a l’Uruguai, Torres-García va iniciar un programa de reivindicació i validació del que va definir com a Tradició Constructiva d’Amèrica, que arrancava de l’abstracció geomètrica mil·lenària que ens ha arribat a través de l’arquitectura, els teixits, les joies, l’orfebreria i la ceràmica de les civilitzacions precolombines. A l’Amèrica septentrional, des de mitjan anys trenta fins finals dels quaranta, alguns artistes examinaren les cultures indígenes del continent americà a la recerca d’una inspiració distinta a la trobada en les cultures originàries d’Europa i en les fonts artístiques acadèmiques i corporatives. És el cas d’Adolph Gottlieb, que va viatjar a Arizona i va quedar captivat per la ceràmica dels indis; de Josef Albers, que va visitar Mèxic diverses vegades, admirant l’arquitectura i l’art maies; o de Louise Nevelson, que va ser ajudant de Diego Rivera i que va estudiar, entre altres, l’antiga arquitectura mexicana i guatemalenca.

L’exposició estudia la manera que aquests i uns altres artistes es relacionaren amb l’herència de les cultures aborígens americanes, així com l’art abstracte que va emergir d’aquesta fertilització híbrida a través dels principis estructurals que va proporcionar l’artesania indígena: la presència de teixits i tapissos antics com a models d’espai conceptualitzat, o el concepte tectònic derivat de les construccions de pedra picada i fang, pròpies d’aquestes cultures ancestrals.