Zao Wou-Ki

Zao Wou-ki (Pequín 1921) va estudiar pintura tradicional i pintura a l’oli a l’Institut de Hangzhú. Després de passar un temps com a professor de dibuix a Xina, viatja a França el 1948, i és a París on completa el seu coneixement de l’art occidental mitjançant la pràctica del gravat, en la qual empra lliurement els ideogrames com a signes no figuratius. En un primer moment, la seua pintura es veurà influïda per Klee, Picasso o Matisse.

Els anys cinquanta suposen un punt d’inflexió en la seua obra: Zao Wou-ki es lliura progressivament en l’abstracció, on troba la manera de conciliar les contradiccions pròpies de la seua cultura d’origen i la creació individualista pròpia de l’art occidental. Així, les seues creacions de “paisatges” parlen d’un univers interior, la superfície de la tela es converteix en un espai agitat d’ones i relleus, esbossat per pinzellades i per ràpids traços. L’harmonia s’instal·la entre allò buit i allò ple, allò pròxim i allò llunyà, allò estàtic i allò dinàmic. En la seua pintura el cromatisme assoleix rares subtileses, fins i tot en les seues grans obres de tinta sobre paper de final dels vuitanta, en què tota la gamma cromàtica sembla estar inclosa, com en un espai obert, entre el blanc i el negre.

Aquesta exposició antològica presenta seixanta pintures i deu dibuixos realitzats entre el 1948 i el 2000, procedents de diferents museus francesos, alemanys i russos, així com de col·leccions particulars