Christopher Makos

L’exposició traça un recorregut a través de la geografia i la societat de la Comunitat Valenciana, paisatges urbans i industrials, edificis històrics, persones… En una sèrie de les imatges preses pel fotògraf nord-americà Christopher Makos, artista que Andy Warhol va qualificar com “el fotògraf més modern d’Amèrica del Nord.”

Christopher Makos (Lowell, Massachusetts 1948) va viure durant la seua infància i adolescència a Califòrnia abans de traslladar-se a París, on va estudiar arquitectura i va treballar, posteriorment, com a aprenent de Man Ray. Des del principi dels anys setanta, ha desenvolupat un estil de fotoperiodisme agosaradament gràfic. Els seus retrats de gent anònima que freqüentava els clubs nocturns i dels exponents del prepunk, el glamrock i els moviments punk van mostrar el fotoperiodisme audaç dels seus primers anys, copsant l’essència d’aquest període amb un estil cru i prosaic. Les seues fotografies han estat motiu de nombroses exposicions, tant a galeries com a museus dels Estats Units, Europa i el Japó, i s’han publicat en innombrables revistes i periòdics de tot el món.

Figura clau en el panorama de l’art contemporani de Nova York, va ser amic de Keith Haring, Jean-Michel Basquiat i Andy Warhol, amb qui va col·laborar en la impressió de les edicions de fotos en blanc i negre i va realitzar la direcció artística del seu primer llibre de fotografia Exposures, i també va col·laborar en la primera exposició de fotografies de Warhol a la Robert Miller Gallery. En el seu treball per a Interview, Makos va desenvolupar els “makollages”, vinyetes de fotos editades amb diverses imatges encavalcades. També va crear uns atrevits retrats de dimensió natural mitjançant l’ús d’un mètode de correcció de la perspectiva que David Hockney va fer popular en aquella mateixa època.

En el seu estil s’ha produït una gran transformació, ja que, encara que continua tenint un gran component documental, presenta la seua obra en grans formats que confronten imatges en principi oposades entre elles, però que subratllen la idea de l’autor, que necessita crear una seqüència tancada per a contar les seues històries.

Christopher Makos ha publicat cinc llibres: White Trash (Stonehill Publishing Company, Nova York 1977) que documenta l’ambient prepunk dels clubs nocturns de la ciutat de Nova York; el seu llibre Warhol: A Personal Photographic Memory (New American Library, Nova York 1989) presenta 150 fotografies en blanc i negre que constitueixen una crònica de la seua estreta amistat amb Andy Warhol i dels seus viatges amb ell, des de Pequín i Barcelona a Aspen i Düsseldorf, fotografies que copsen el món de Warhol i la seua particular visió de la moda, els viatges, les compres, la fotografia i l’art; en els seus llibres posteriors, Makos Men: Sewn Photos (Pohlmann Press, Los Angeles 1996) i Makos (St. Martin’s Press, Nova York 1997), se centra en motius homoeròtics que comprenen una part significativa de l’obra del fotògraf, en un estil que s’ha fet cada vegada més refinat, sensual i elegant. Recentment ha publicat Andy Warhol by Christopher Makos (Charta, Milà 2002), llibre que aplega els seus textos i fotografies sobre Andy Warhol. Els seus retrats de Warhol, Keith Haring, Tennessee Williams i uns altres artistes han estat publicats en revistes com Interview, Rolling Stone, House and Garden, Connoisseur, New York Magazine, Esquire i People.

Internacionalment reconegut com a fotògraf, durant els últims anys ha explorat a més la creació pictòrica i ha realitzat serigrafies artístiques i impressions serigràfiques, com la seua carpeta sobre Man Ray, homenatge al seu primer mentor, i la carpeta Makos’Icons, col·lecció de retrats serigràfics d’Andy Warhol, Elizabeth Taylor, Salvador Dalí, John Lennon i Mick Jagger. La seua primera visita a Espanya es va produir el 1983, a la qual van seguir diversos viatges al nostre país motivats per l’atracció que li va provocar l’apogeu de la cultura espanyola i el contacte amb la vida nocturna a Madrid, com va reflectir en la seua exposició a l’IVAM de l’any 2001, en la qual va presentar una visió americana de la cultura espanyola que continuava la trajectòria dels seus treballs anteriors.