Concert de Niño de Elche i Xisco Rojo. En el marc de ‘popular’

En el marc de les activitats programades al voltant del 35 aniversari de l’IVAM, Niño de Elche al costat de Xisco Rojo, presents en l’exposició popular, amb una sort de cançoner adjacent, realitzaran un concert obert a tots els públics.

Niño de Elche, amb la col·laboració de Xisco Rojo, ha realitzat una sèrie de cançons amb motiu de l’exposició popular que recorre els límits, tantes vegades difusos, entre el so, la música i el popular propi de la cançó. Agustín García Calvo deia que el popular en una cançó es mesura per les possibilitats que té de taral·larejar-se mentre et dones una dutxa. Siga amb la música electrònica de ball, el spoken word, les músiques de la diàspora llatina o el flamenc, Niño de Elche ha intentat connectar algunes de les peces de la Col·lecció de l’IVAM, algunes de les seues imatges, amb la forma possible de ser cantades. És a dir, taral·larejades a la dutxa. Ja siga un enunciat de Juan Hidalgo o la petenera declinada pels nadius mexicans retratats per Paul Strand; ja siga un fandango dedicat a Helios Gómez o l’empremta rítmica del famós tatuatge de Valie Export que es fera dècades després Rosalía. Una imatge és també una cançó.

Les qualitats performatives de Niño de Elche tenen a veure amb la naturalesa popular del material amb el qual treballa. Eixe territori “impolític” que venim descrivint per al popular, presa en el seu treball formes diferents. “Hiper-polític”, d’una banda, precisament per la seua condició de poeta (i ja podem imaginar per què Plató volia expulsar als poetes de la ciutat). “Hipo-polític”, per un altre, perquè les fonts de la seua lírica estan en eixe lumpenproletariat, racialitzat i degenerat –en tots els sentits donats a la paraula “gènere”–, que, necessàriament, sense aconseguir cap representació política, aguaita en els marges de les nostres societats modernes. Un territori incòmode, sí, per dalt i per baix, en la vora mateixa de les més diverses polèmiques.

Xisco Rojo és un eclèctic multi instrumentista, compositor i productor que desenvolupa, en solitari, un projecte basat en el primitivisme, el folk de cambra i l’art sonor, amb un fort component experimental heretat de la seua trajectòria anterior en les escenes noise i d’improvisació lliure de Berlín, Filadèlfia i Madrid. En combinar elements de les tradicions occidentals i orientals, aconseguix crear un estil únic i personal, ric en contrapunts, misticisme i profunditat lírica.