Presentació i inauguració de l’exposició “Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes”

A través d’una conversa que mantindran Llorenç Barber, Montserrat Palacios, Lorenzo Sandoval, Pedro André y Tono Vizcaíno, s’introduiran alguns dels elements que articulen l’exposició Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes. El diàleg girarà entorn de la manera de presentar un arxiu d’art sonor, les relacions entre música i context o la noció de “plurifocalitat”. A més, es farà referència a algunes de les pràctiques i mètodes de l’artista, tant de la seua producció sonora com de la seua faceta com a organitzador de cicles i festivals.

Després de la conversa, Llorenç Barber realitzarà la primera part de la performance Música Matèria. Dos recitals / miscel·lània per a parla i metall, com a obertura a la inauguració. En paraules de l’artista: “Tota música tendix al silenci. I tota la seua potència està en les pauses entre un i un altre so. Clar que en eixe ‘entre’, de xiripa, se’ns cola zas! el ressò radioactiu de la BigBang, aquella inflació primigènia d’ones gravitacionals. Atenció doncs als traços i trossos sònics, però també a l’inesperat. La música, doncs, és com anar de pesca: pura pols còsmica/galàctic que bull darrere, com senyal genuí, això és, com silenci en estat de (im)puresa”.

Llorenç Barber és músic / artista sonor. Se’l coneix pel seu treball vinculat amb el minimalisme, les noves músiques paisatgístiques o contextuals, les idees vinculades amb ciutats com a orquestra, les músiques plurifocals o els “de sol a sol”. La crítica ha dit de Barber que “els seus treballs amb campanes i la seua capacitat per fer del carrer un gran escenari sonor el convertixen en un rara avis de la composició dels nostres dies”.

Montserrat Palacios és una cantant mexicana establida a València, a més d’etnomusicòloga i doctora PhD per la Liberis Artis Universitas. El seu treball vocal consistix en la interrelació dels objectes quotidians amb la veu mitjançant composicions pròpies, basades en tècniques d’improvisació i extended voice. Se centra en l’art sonor i d’acció, l’antropologia sonora, la investigació i la transdisciplina. Des de 1999 és directora musical dels ‘Concerts de campanes’, investiga i canta a duo amb el compositor Llorenç Barber. Ha escrit tres llibres entorn de la identitat sonora i la memòria històrica de les campanes i, a més junt Barber, ‘La Mosca tras la oreja. De la música experimental al Arte Sonoro en España’ (ed. SGAE). És mare de dos fills.

Lorenzo Sandoval treballa com a artista, cineasta i comissari. Va formar part de ‘Canine Wisdom for the Barking Dog’ en Dak’Art 2018 i del ‘Miracle Workers Collective’ representant a Finlàndia en la Biennal de Venècia 2019. Va presentar la pel·lícula i instal·lació ‘Shadow Writing’ (Fàbrica Col·lectiva) en l’IVAM CADA d’Alcoi en l’exposició ‘La societat del rendiment’. Amb Tono Vizcaíno va produir l’exposició ‘Indústria’ per a l’IVAM, en 2021. Actualment Sandoval treballa en el seu projecte cinematogràfic ‘Aquel verano del 22’.

Pedro André és un artista sonor i productor electrònic de Porto, Portugal. Actualment és compositor resident en el Museu de la Ciutat de Porto i, en col·laboració amb l’artista Nils Meisel, desenvolupa els tallers de so CSF. Com a productor de música electrònica, André ha col·laborat amb músics i artistes sonors, entre altres, Pedro Augusto, Gil Delindro i Jonathan Saldanha. Amb freqüència, així mateix, ha treballat en col·laboració amb els artistes visuals Mariana Caló i Francisco Queimadela, Lorenzo Sandoval i el comissari Nuno Faria en diverses instal·lacions artístiques i projectes de vídeo.

Tono Vizcaíno és llicenciat en Història i Doctor en Arqueologia per la Universitat de València. El seu àmbit d’especialització és l’Arqueologia Pública, en particular l’estudi dels usos i els significats que el passat i el patrimoni tenen per a la societat del present. Ha treballat a institucions com el Museu de Prehistòria de València, el Consell Europeu de Recerca de la Comissió Europea i l’Acadèmia d’Espanya a Roma. Actualment treballa com a autònom en l’àmbit de la gestió del patrimoni i dels museus, implementant projectes que fomenten la participació ciutadana.