Antoni Tàpies. Comunicació sobre el mur

Aquesta exposició d’Antonio Tàpies (Barcelona, 1923 – 2012) se centra en analitzar una característica fonamental de la seua obra, la importància dels murs i les obertures en la seua dilatada producció artística. Però també la presència de portes tancades, entreobertes, separades del seu marc, arrapades, i de «tàpies» que entronquen amb el cognom del pintor català i que van marcar un canvi de paradigma en la seua trajectòria. Les trobades tenen sempre una qualitat sorprenent, i en el cas de Tàpies l’«aparició» dels murs va sorgir com una cerca interior, introvertida i personal. La superfície del llenç es va fer impermeable, sòlida, a canvi d’esdevenir una paret carregada de signes, lletres, xifres… elements simbòlics propis de parets afectades pels graffiti i disposades al joc. L’origen d’aquesta fascinació per les proclames sobre els murs prové de la mirada adolescent de l’artista durant la Guerra Civil Espanyola.

Es reuneixen vuitanta obres realitzades en la segona meitat de la dècada de 1950 i la primera de 1960, entre les quals figuren així mateix tres pertanyents als anys setanta, que completen la selecció i mantenen activa la principal inquietud de Tàpies almenys fins avui. Aquestes pintures són les primeres en les quals apareix el component matèric com a element formal, però també com a recurs conceptual, doncs, per a l’artista, la cerca de si mateix la va realitzar també a través del seu cognom: «Vaig recordar aquella dita que el nostre nom, el nom de pila que portem, ens influeix molt en el caràcter». S’ha editat un catàleg que reuneix, a més de totes les obres exposades, dos textos de Serge Guilbaut i del comissari Manuel Borja-Villel i una sèrie d’entrevistes que aquest últim, així mateix comissari de la mostra, ha mantingut amb Tàpies entre els anys 1985 i 1991.