Allan McCollum

Quan Allan McCollum (Los Angeles, els EUA, 1944) va exposar en l’IVAM Centre del Carme es van complir diversos objectius. De nou es mostrava per primera vegada en l’Estat espanyol un artista internacional de mitja carrera; però el principal, no obstant això, va ser descobrir a un artista que realitzava objectes atractius, treballats en sèrie com realitzats en una fàbrica, i que conservaven una individualitat molt pròpia del desig: semblar sempre igual i resultar sempre diferent. És a dir, el seu treball era un reflex ben elaborat del que representa la producció, el consum i la relació entre individu i massa, a més de qüestionar el concepte d’obra d’art i d’autoria.

La mostra presentava quatre sèries realitzades entre 1987 i 1990, plantejades com a instal·lacions. Plaster surrogates (Substituts d’algeps) es compon de desenes de peces d’escaiola que representen xicotetes obres i completen tota una paret, com emulant una sala en un museu clàssic. Tot en elles està fet d’escaiola pintada: els marcs, cadascun en un to diferent; el paspartú blanc; i la imatge central, que sempre és un rectangle negre ajustat a la grandària. Individual Works (Obres individuals) es mostrava en dues taules de grans proporcions, totes dues repletes de peces xicotetes (unes pintades de rosa i les altres de verd) la particularitat del qual és la seua diferència. També d’escaiola, estan realitzades a partir de la combinació de desenes de models de recipients de plàstic i les seues combinacions quasi infinites. A més de Perfect Vehicles (Vehicles perfectes), una sèrie de pitxers de grans proporcions també realitzats amb escaiola pintada, destaca la peça Perpetual Photos (Fotos perpètues). Aquesta col·lecció d’imatges de gran format prenia els seus referents dels quadres que apareixien en pel·lícules clàssiques de Hollywood. El procés d’ampliació (blowing up) acabava convertint-les en fotografies abstractes. De nou, la manipulació i la seriació apareixen en la base del seu treball.