Valerio Adami. Retrospectiva

Les principals característiques de l’art pop desenvolupat en diversos contextos i per artistes molt heterogenis coincideixen, si potser, en la plasticitat del color i les formes; els referents dels mitjans de comunicació de masses i els productes de consum; i l’autoreferencialitat de la història de l’art o dels seus imaginaris socials. Si bé és cert que aquestes premisses no són ni excloents ni comunes en qualsevol àmbit, serveixen per a delimitar un espai d’anàlisi. L’exposició de caràcter retrospectiu de Valerio Adami (Bolonya, 1935) en el Centre Julio González, va reunir quaranta-nou pintures de gran format, set dels seus retrats dedicats a personalitats de la cultura i la societat (Joyce, Ghandi, Freud, Leopardi o Boulez, entre d’altres) i cinquanta-dos dibuixos.

Els colors plans i delimitats, la fragmentació dels objectes i el magnífic control de l’anatomia i del dibuix, semblen en Adami congregar un món clàssic que, no obstant això, escapa del classicisme acadèmic en incloure-hi una mirada política i pegada al seu temps, una posició també intersticial entre mons antagònics i essencialismes excloents. Com s’ha dit a vegades, Adami actua en les seues obres com un assagista que cerqués la referència concreta, la nota al peu de pàgina exacte, el traç subtil i precís d’una forma que es fa en nomenar-la. Per aquestes raons, el seu treball ha servit d’influència en diferents àmbits, sobretot en la il·lustració i la publicitat, però també en la continuïtat de l’art pop i en les anàlisis interpretatives de les imatges contemporànies.