L’IVAM dona veu a la creació jove en la primera exposició del programa d’investigació i producció ‘Art i Context’
La mostra ‘[DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro’ reuneix treballs de Diego Navarro i Darío Alva, Claudia Dyboski, Marina González Guerreiro, Álvaro Porras i M Reme Silvestre
València (07.06.23). La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, amb les comissàries Julia Castelló i Ali A. Maderuelo, ha presentat l’exposició ‘[DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro’, la primera mostra del programa ‘Art i Context’ que s’obri al públic aquest dijous, 8 de juny al Centre Julio González.
L’exposició reuneix el resultat dels processos de creació i d’investigació desenvolupats al llarg de dos anys per cinc artistes del territori valencià: Diego Navarro i Darío Alva (València, 1991, i Talavera de la Reina, 1993), Claudia Dyboski (València, 1997), Marina González Guerreiro (A Guarda, 1992), Álvaro Porras (Ciudad Real, 1992) i M Reme Silvestre (Monòver, 1992).
La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha destacat que “l’exposició és, en realitat, l’última acció del programa ‘Art i Context’, un dels eixos de la programació de l’IVAM, que conjumina investigació, col·lecció, exposició i mediació”. Aquest projecte bianual va nàixer l’any 2021 “amb la idea de fer de la institució un lloc privilegiat de pensament i producció artística”, va afegir-hi. Des de l’IVAM es van convidar creadors joves com Julia Castelló, Ali Maderuelo i Carles Saurí -que finalment va eixir del projecte per a fer-se càrrec de l’EACC- que programaren accions, tallers, conferències, ‘performances’, mediacions o col·laboracions.
“La idea era desenvolupar un projecte que anara més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes joves en l’IVAM, dissenyat des de les seues pràctiques pròpies i des d’un context connectat, per la qual cosa hi hauria artistes de dins de la Comunitat Valenciana, però també de fora”, va indicar Enguita.
Per part seua, Julia Castelló ha assenyalat que l’exposició constitueix “una trobada generacional, una mostra del treball d’una generació, la nascuda a partir dels ‘90, que, alhora, és la nostra pròpia, que desenvolupa la seua pràctica artística des d’una reacció a la inestabilitat del present i al procés d’abstracció de la realitat contemporània”.
Una reacció que, segons Ali A. Maderuelo, “pren forma a través de l’ús d’eines digitals i la construcció de narratives escapistes de caràcter especulatiu” com en les obres de Claudia Dyboski o les creacions de Diego Navarro i Darío Alva, que incorporen la IA “on s’aprecia la influència dels videojocs o la ciència-ficció”; la reivindicació del manual i el pas del temps en les peces de Marina González Guerreiro; la revisió crítica dels processos històrics en els treballs de M Reme Silvestre o els models de representació en l’obra d’Álvaro Porras.
Recorregut expositiu
L’evolució especulativa i el disseny de biomes virtuals són les claus de la investigació de Diego Navarro i Darío Alva. El seu treball ‘zgh2005os00676097731, 2023’ es materialitza, segons Julia Castelló, “a partir de tres instal·lacions audiovisuals amb imatge i so desenvolupats per intel·ligència artificial i la incorporació de l’olor”. Les peces “mostren un món especulatiu de formes de vida fictícies, una sort de bestiari pseudocientífic que submergeix l’espectador i l’interroga sobre el seu paper en un entorn marcat per la tecnologia”.
En ‘Barca, muro, orilla, unos frutos’ Marina González Guerreiro proposa un acostament líric al pas del temps a partir d’una sèrie d’elements que fan referència a l’arrel de la seua pràctica artística, en el seu taller. Xicotets objectes de cera, “estructures no immutables” de caràcter domèstic com ara reliquiaris, arxivadors o xicotets bodegons són desposseïts de la seua funció original.
En ‘Ecco’, Claudia Dyboski imagina un passat prehumà o un futur apocalíptic, una nova etapa biològica dominada per éssers immadurs, amb trets humans i restes de maquinària creada per una humanitat ja extingida. “El seu treball escultòric combina el treball manual amb elements tecnològics i materials químics a base resines i silicones o fibra de vidre”, ha explicat Ali A. Maderuelo.
La peça, de caràcter monumental, de M Reme Silvestre, ha sigut ideada ‘ex professo’, a partir del treball col·laboratiu d’aquests dos anys. A partir del concepte de fàscia (un teixit fibrós de col·lagen que serveix d’estructura i connexió del cos), l’artista planteja una lectura del cos humà a través de les relacions de codependència entre els elements que el conformen. M Reme Silvestre planteja un diàleg a tres bandes quan situa a l’interior de les escultures una selecció de peces dels fons de l’IVAM d’Eugènia Balcells, Miquel Navarro, Tony Cragg, Claes Oldenburg i Joan Cardells, un conjunt d’obres de producció recent de les artistes espanyoles contemporànies amb les qui ha treballat com Cristina Garrido i Sara Marhuenda, així com fragments d’altres peces de les artistes del programa. Segons Ali A. Maderuelo, “M Reme realitza una analogia entre aquesta estructura de fàscia i la institució museística mateixa com un cos en el qual se succeeixen diferents impactes entre els objectes i les maneres de ser i d’estar”.
Finalment, en ‘Al mirar un bosque, ver camellos’ Álvaro Porras realitza un acostament del grafit a la ‘cultura del ferrocarril’ en el territori espanyol, a partir d’una investigació centrada en els trens de la Serie 592, col·loquialment coneguts com a “camells”. “Els camells van ser una sèrie de trens de rodalia de començaments dels ‘80 on es va començar a pintar grafits. El seu treball es materialitza en diversos llenços de grans dimensions i escultures formades per travesses de fusta recuperades de les vies de tren”, ha detallat Julia Castelló.