Un jardí al museu! Intervenció efímera

En el marc de la celebració del Dia Internacional dels Museus, l’IVAM reverdeix per acollir un jardí efímer que replanteja els espais del museu donant pas a la creació de llocs de reunió, descans i diversió en col·lectiu.

La instal·lació Un jardí en el museu! presenta un plantejament verd per al present i el futur del museu que vol provocar un diàleg al vestíbul de l’IVAM entre la vegetació, l’edifici i la gent que l’habiten. La proposta es presenta com a reflexió sobre la importància de renaturalitzar les ciutats i les seues arquitectures.

Prenent com a referència el jardí del paisatgista brasiler Roberto Burle Marx, per a la terrassa del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro, es plantegen unes formes vegetals sinuoses que dirigeixeen les circulacions i creen espais per a l’estada – o reunió, així com per a les activitats que s’articularan al llarg de la setmana. Tot això, amb espècies mediterrànies i catifes naturals, des de pans, escorça de pi o grava que transformarà en l’espai del vestíbul perquè els visitants s’introdueixen en un lloc on la vegetació, el color, l’olor o el so modifiquen el museu envaït per la naturalesa.

La instal·lació es completa amb una acció que connecta l’IVAM amb el barri i amb la ciutadania. Una vegada conclosa la instal·lació del jardí temporal, el diumenge 21 de maig, l’estrat menut de la instal·lació – conformat per testos de plantes aromàtiques,- s’anirà descomponent, passant del museu a les cases del veïnat. Cada visitant s’emportarà, el dia de la clausura, un test per plantar-lo als balcons, terrasses o cobertes fent, amb aquest xicotet gest, un museu expandit i verd al llarg de la ciutat.

Un jardí en el museu! és una proposta de Maria Pedro Ferrer, enginyera agrícola i paisatgista, Javier Rivera Linares, doctor arquitecte urbanista i Jaime García Mira, arquitecte.

Es tracta d’un equip heterogeni que desenvolupa projectes on la vegetació i la naturalesa estan involucrats. La majoria dels seus treballs se situen en llocs urbanitzats on la vegetació tenia una presència residual. Les seues propostes van més enllà de l’enjardinament, buscant aconseguir un equilibri ecològic on els ciutadans són part del procés, responsables i beneficiaris a parts iguals dels resultats.