Al voltant de la Carbonera, Laura Palau (Vallibona)

Vallibona realitza una carbonera de tant en tant per recordar un dels oficis que ha donat més identitat al poble, ja que va ser durant molts anys el mitjà de subsistència de la seua gent. En aquest context, m’incloc en el seu procés de recreació històrica i l’obric guardant la carbonera durant una setmana. En la que convide a veïnes i visitants a reunir-se al voltant d’aquesta muntanya incandescent per parlar sobre l’extracció natural i cultural, contar històries, cantar cançons, fer tarot i guardar el foc fins que isca el fum blau i les puntes ja no estiguen blanques.

Degut a les grans sequeres i els incendis que sofreix el País Valencià, finalment no em pogut encendre la carbonera, que romandrà a l’espera de les pluges de l’hivern vinent. Però d’aquesta experiència, la de compartir espai, temps i quefers amb les persones del poble, hem generat una pel·lícula de 16 mm. I mentre esperem que les condicions ens permeten encendre la muntanya de fusta, ens reunim al voltant d’una altra Carbonera, el bar amb aquest nom en el qual ens acullen Tere i Manel. D’aquesta manera hem anat ajuntant trossets arqueològics per formar un assaig fílmic del poble i la seva gent, a través d’imatges amb gra i paraules de terra.

Pots veure la pel·lícula Al Voltant de la Carbonera, a través d’aquest  enllaç i descarregar ací tota la informació de la meua intervenció a Vallibona.

Laura Palau (Benlloc, 1993) es considera una agricultora urbana o una cosmopolita rural. Pensa amb les mans i confecciona amb el cervell. Camina entre comunitats rurals i ciutats contemporànies i les interseccions entre aquests dos àmbits componen la terra en la qual creix la seua pràctica artística. Valent-se del pensament feminista i autòcton i del coneixement rural, aborda dicotomies com l’ésser humà enfront de la naturalesa, el camp enfront de la ciutat i el local enfront del global, amb l’objectiu de desconstruir tals distincions. Per a ella, les nocions de fer junts són crucials per a descentralitzar a l’artista com a geni i creador únic, fomentant un espai de transformació en el qual l’acte de crear col·lectivament siga possible.