L’IVAM presenta una exposició de Mar Arza que reflexiona sobre la representació del cos femení i la maternitat

Nota de premsa exposició Mar Arza

València (25.05.22). La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i comissària de l’exposició, Nuria Enguita, juntament amb l’artista Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) han presentat ‘Mar Arza. A pesar / A saber / A palpes’, que s’inaugura el dijous 26 de maig al Centre Julio González. La mostra explora la maternitat, la fecunditat, el cos femení i els significats que aquest ha anat mostrant al llarg dels segles a través d’un total de 26 escultures, dotze de l’artista Mar Arza, en diàleg amb obres de Julio González dels fons del museu i amb peces arqueològiques.

“El treball que presenta Mar Arza proposa un acostament iconogràfic a formes històriques ancestrals, procedents de l’art antic relatives al cos femení, sempre amb un simbolisme de fecunditat. Però el cos femení no es redueix a la condició materna, no és només un cos que dona vida. El que planteja l’artista és que aquesta reducció que s’ha produït no és real. Al començament hi havia un sentit que anava més enllà del cos gestant: les figures de deesses que mostra la sala eren també deesses de les ciències i les arts”, ha explicat la directora de l’IVAM.

La instal·lació, específica per a la galeria 3 de l’IVAM, està dividida en cinc seccions anomenades ‘oracions’ que conformen l’estructura poètica o artística del projecte. “Els mòduls en què es divideix l’exposició són ‘oracions’, en el sentit lingüístic de frases, i també perquè amaguen una petició”, ha detallat l’artista.

Sobre el projecte, Mar Arza apunta que “el detonant va ser una peça de Julio González de la Col·lecció de l’IVAM, ‘Grand buste féminin’”, que mostra analogia en les formes amb una obra primerenca de l’artista Mar Arza, ‘Shield’. Les dues peces s’exhibeixen en la primera secció de la mostra al costat d’una figura femenina de terracota procedent del Museu de Prehistòria de València per a crear una estructura harmònica.

El segon apartat, ‘Oració en gerres’, parla del cos matern com a referent que es formalitza en creacions al llarg de la història i en les més diverses geografies. El cos matern bé pot ser un atuell que conté i nodreix, vessa vida i l’alberga. ‘Oració de la gleva’ aborda la representació de la maternitat. Les imatges de la mare dreta amb el fill en braços es remunten al IV i III mil·lenni a. de C. a les valls del Tigris i l’Eufrates. Una representació que es repeteix i es transforma des de llavors.

La secció següent tracta sobre el cos gestant que apunta al futur, i aquest és el part: partir-se en dos i arrancar la part que ja no pertany al cos. En aquest apartat veurem figures que podrien estar en una posició de part o en una postura reveladora de l’exercici immens que implica obrir-se en canal, baines obertes que s’escindeixen en meitats desiguals; o pàgines estriades que revelen l’interior d’un text. L’última part, ‘Oració de l’abundància’, explora els atributs femenins i la representació d’aquests.

Per mitjà d’aquestes cinc ‘oracions’, Mar Arza planteja un recorregut en el qual les formes ancestrals van mostrant les seues disfuncions i com el cànon del cos femení s’ha anat definint a través d’una mirada masculina. “Quan el cos femení és elaborat des de la perspectiva femenina afloren altres punts de vista que problematitzen la mirada i creen les suficients arestes per a donar una visió més complexa i plural”, resumeix l’artista.

L’exposició ‘Mar Arza. A pesar / A saber / A palpes’ proposa “unes profundes interrogacions sobre la imposició social, la construcció històrica, que associa la feminitat i la maternitat i fins a quin punt la figura de la dona com a mare l’exclou com a subjecte, elimina el plaer de l’equació i la construeix com a objecte productiu dins d’un ordre patriarcal”, ha conclòs Nuria Enguita.