L’IVAM presenta una exposició de Zanele Muholi que dona veu a la Sud-àfrica queer

NdP Zanele Muholi

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha presentat l’exposició de Zanele Muholi que s’inaugura el dimecres 6 d’abril en l’IVAM Centre Julio González. És la primera gran retrospectiva en l’Estat espanyol d’aquesta artista visual que ha dedicat el seu treball a documentar les vides de persones negres lesbianes, gais, bisexuals, trans, queer, intersexuals i asexuals dins i fora de Sud-àfrica.

“L’exposició presenta obres que recorren tota la trajectòria artística de Muholi i que reflecteixen les seues principals preocupacions: donar visibilitat a la seua comunitat; promoure la tolerància, el respecte i la comprensió mútua; i servir de plataforma perquè els qui participen en les seues obres puguen parlar amb veu pròpia”, ha explicat Nuria Enguita.

Muholi es defineix com «activiste visual» i s’identifica amb el pronom personal «elle». La directora de l’IVAM ha comentat que “el seu activisme, que ve d’una complexa tradició sud-africana de contestació nascuda en l’històric conflicte de l’apartheid, es prolonga en una necessitat personal de resposta a l’absència de representació del col·lectiu LGBTQIA+, amb el qual s’identifica”.

És també en aqueix sentit de proximitat i pertinença que les seues imatges són, simultàniament, retrat i autoretrat, “la qual cosa esquiva el risc que pateix qualsevol col·lectiu retratat de no ser «representat», de patir la instrumentalització de la seua imatge, la seua exotització o la seua espectacularització, quan la mirada és mirada aliena o estereotipada”, en paraules de Enguita.

L’exposició és el resultat de l’esforç conjunt de la Tate Modern de Londres, Maison Européenne de la Photographie de París, Gropius Bau de Berlín, el Bildmuseet de la Universitat de Umea i l’IVAM, on romandrà en exhibició fins al 4 de setembre.

La mostra s’inicia amb una de les seues sèries fonamentals, Somnyama Ngonyama (Salve, la lleona fosca) (2012–en curs), en la qual Muholi torna la cambra cap a si mateixa per a explorar les polítiques de raça i representació. En alguns d’aquests autoretrats desvia la vista; en unes altres, mira desafiadora a la cambra, preguntant-se pel significat que per a una persona negra té retornar la mirada.

La segona sala reuneix obres de la seua primera serie Only Half the Picture (2002–2006),amb imatges de supervivents de delictes d’odi comesos a Sud-àfrica i els seus townships, les àrees residencials creades durant l’apartheid per a allotjar a persones expulsades de llocs classificats com ‘només per a blancs’. També s’exposen ací obres de la sèrie Being (2006–en curs), uns retrats que capten moments d’intimitat entre parelles, així com les seues vides i rutines quotidianes.

L’exposició continua amb retrats de dones transgènere, homes gais i persones de gènere no conforme fotografiades en espais públics. “Fotografiar a persones negres LGBTQIA+ en espais públics és un element important de l’activisme visual de Muholi”, ha agregat Núria Enguita.

El col·lectiu també ocupa un lloc central en la seua obra. Moltes de les integrants de la seua gran xarxa de col·laboradores són també membres del seu col·lectiu, Inkanyiso, «llum» en zulú (isiZulu), llengua materna de Muholi i un dels onze idiomes oficials de Sud-àfrica.

En Brave Beauties (2014–en curs) Muholi retrata dones trans i persones no binàries i de gènere no conforme, moltes d’elles participants en certàmens de bellesa. La mostra conclou amb la sèrie Faces and Phases composta per més de 500 fotografies, de les quals s’exposen un total de 104 en l’IVAM. “És un arxiu viu”, ha comentat Enguita sobre aquesta sèrie en la qual els ‘rostres’ al·ludeixen a la persona fotografiada i les ‘fases’ a la transició des d’una etapa de la sexualitat a una altra.

“En el treball de Zanele Muholi, al costat d’un anhel de transformació i una confiança implícita en el poder de contestació de l’art, subjau una pregunta: fins quan? És necessari que el museu se sume a aqueix anhel transformador que acoste al món una pluralitat sense la qual no és món. Hem de pensar el museu com a utopia en acció, com a espai hospitalari amb el pensament crític i cosmopolita, amb la construcció de la diversitat humana plena de drets i reconeixements; des de la confiança en el poder crític i constructiu de l’art, des de la consciència del valor legitimador que atorga a les imatges”, ha conclòs la directora de l’IVAM.